Pare Livio: Et dic què fer a Medjugorje
Medjugorje no és una fira d’esbarjo. En canvi, molta gent hi va a "veure com el sol gira, a fer fotos, a córrer darrere dels visionaris" amb una morbosa curiositat. És l'endemà: l'homilia del papa Francesc, que va empènyer els fidels que "busquen els visionaris" i perden així la seva identitat cristiana, ha causat confusió i controvèrsia, ha confós moltes ànimes simples i probablement també ha bloquejat els quadres de ràdio Maria, el poder de l’èter que durant trenta anys ha donat veu a Medjugorje.
Tants esperen ansiosos la resposta del pare Livio Fanzaga, el dominus de l’emissora, una brúixola per a milers i milers de famílies. I el pare Livio no s’atura, no brilla, no evita diplomàticament un tema tan emocionant i espinós. No, parla i comenta les paraules de Bergoglio, però intenta, a la seva manera, escurçar la distància i resoldre el conflicte: "El papa Francesc té raó -diu al micròfon-, però no us preocupeu, els fidels, els autèntics, no tenen res a témer".
La del sacerdot pot semblar una volta saltant, però explica i torna a explicar, reconforta i assenyala els "jo". "El problema –és la seva interpretació del missatge de Santa Marta– no són les aparicions". En tot cas, la mentalitat dels pelegrins que visiten el poble d’Herzegovina per milions on van començar les aparicions el 1981. I aquí, per utilitzar el vocabulari evangèlic, cal separar el blat de la palla: "Hi ha pelegrins que arriben a Medjugorje per convertir-se i aquests no canvien res. Però hi ha qui hi va només per curiositat, com al carnaval. I corren darrere dels missatges a les quatre de la tarda, cap als visionaris, cap al sol que gira. El papa, comenta el pare Livio, va fer bé en posicionar-se contra aquesta deriva, de fet contra el que considera una "desviació" del bon camí.
No és fàcil trobar l’equilibri adequat entre els diferents empentes i contraempentes, entre les paraules que provenen de Roma i les que provenen del poble de l’antiga Iugoslàvia. Per a alguns, el Papa va desautoritzar les aparicions i no va parlar per casualitat, ja que en els pròxims dies podria arribar finalment l’esperat pronunciament de l’antic Sant Ofici.
Però el pare Livio ens distingeix i ens convida a no aventurar-nos en judicis superficials. L'objectiu del Papa és un altre: «El cristianisme lleuger, com una pastisseria, que persegueix coses noves i va darrere d'això i d'allò». Això no és bo: "Creiem en Jesucrist que va morir i va ressuscitar". Aquest és el cor, de fet el fonament de la nostra fe. I la nostra fe, amb tot el respecte, no pot dependre dels missatges que Maria confia a Mirjana i als altres nens, que ara s’han convertit en adults. El pare Livio va més enllà, intenta aclarir: «Conec sacerdots que no creuen en aparicions reconegudes, com ara Lourdes i Fàtima. Doncs aquests sacerdots no pecen contra la fe ». Són lliures de pensar com vulguin, encara que l’Església hagi segellat el que va passar a Portugal i als Pirineus. Imagineu-vos Medjugorje que durant més de trenta anys ha dividit i esquinça la mateixa Església. Hi ha bisbes escèptics, començant pels de l'antiga Iugoslàvia, i cardenals molt influents, com el de Viena Schonborn, entusiastes. I després, les aparicions, milers i milers, certes o probables que siguin, continuen. El fenomen continua vigent. Per tant, precaució. La revelació no es pot confondre amb revelacions privades.
«Per als que freqüenten Medjugorje - conclou el pare Livio - aquesta ha de ser l’hora de la purificació: dejuni, oració, conversió. I, en canvi, hi ha qui sosté Medjugorje com una bandera i l’aixeca i pressiona el Papa i potser engreixa les seves carteres ”.
En resum, "l'advertència del Papa" és benvinguda. I Medjugorje continua sent un miracle. Sense maquillatge.