El pare Pio a les seves cartes parla de l’Àngel de la Guarda: això és el que diu

En una carta escrita pel pare Pio a Raffaelina Cerase el 20 d'abril de 1915, el Sant exalta l'amor de Déu que ha donat a l'home un regal tan gran com l'Àngel de la Guarda:
«O Raffaelina, que consolador és saber que sempre estem sota la custòdia d'un esperit celestial, que ni tan sols ens abandona (cosa admirable!) En el fet que repugnem Déu! Que dolça és aquesta gran veritat per a l’ànima creient! A qui pot temer, doncs, l’ànima devota que intenta estimar Jesús, tenint sempre amb ell un guerrer tan distingit? O no era potser un d’aquests molts que, juntament amb l’àngel Sant Miquel allà dalt de l’empíric, defensaven l’honor de Déu contra Satanàs i contra tots els altres esperits rebels i, finalment, els reduïen a la seva pèrdua i els lligaven a l’infern?
Bé, sàpiga que encara és poderós contra Satanàs i els seus satèl·lits, la seva caritat no ha fallat ni tampoc deixarà de defensar-nos. Pren el bon costum de pensar sempre en ell. Que un esperit celestial ens sigui proper, que de bressol a tomba no ens deixa mai ni un moment, ens guia, ens protegeix com un amic, un germà, sempre ha d’aconseguir-nos consolar, sobretot en les hores més tristes per a nosaltres .
Sabeu, o Raffaelina, que aquest bon àngel prega per vosaltres: ofereix a Déu totes les vostres bones obres que feu, els vostres desitjos sants i purs. En les hores en què sembli estar sol i abandonat, no et queixis que no tens una ànima amable, a la qual pots obrir-li i confiar-li els dolors: per amor del cel, no oblidis aquest company invisible, sempre present per escoltar-te, sempre disposat a et consola.
Delight Deliciosa intimitat, beneïda companyia! O si tots els homes sabessin entendre i apreciar aquest gran regal que Déu, en excés del seu amor per l’home, ens va assignar aquest esperit celestial! Recordeu sovint la seva presència: cal fixar-lo amb l’ull de l’ànima; agraïu-lo, pregueu-li. És tan delicat, tan sensible; respecta-ho. Tingueu por contínua d'ofendre la puresa de la seva mirada. Invoca sovint aquest àngel de la guarda, aquest àngel beneficiós, repeteix sovint la preciosa pregària: "Àngel de Déu, que és el meu guardià, que t’ha confiat la bondat del Pare celestial, il·lumina’m, guarda’m, guia’m ara i sempre" (Ep. II, pàg. 403-404).

A continuació es mostra el fragment d’un èxtasi que el pare Pio va tenir al convent de Venafro el 29 de novembre de 1911, en què el sant parla amb el seu àngel de la guarda:
«» Àngel de Déu, àngel meu ... no estàs sota la meva custòdia? ... Déu m'ha donat a mi! Ets criatura? ... o ets criatura o ets creador ... Ets creador? No, doncs, ets una criatura i tens una llei i has d’obeir ... Has de quedar-te al meu costat, o vols o no vols ... és clar ... I ell comença a riure ... de què riure? ... Digue'm alguna cosa ... m'ho heu de dir ... qui era aquí ahir al matí? ... i comença a riure ... m'heu de dir ... qui era? ... o el Lector o el Guardià ... bé digueu-me ... era potser el seu secretari? ... bé contesta ... si no respon, diré que va ser un d'aquests altres quatre ... I comença a riure ... un Àngel comença a riure! ... així que digues-me ... no et deixaré, fins que no m'ho diguis ... Si no, ho faré Li pregunto a Jesús ... i llavors ho sentiu! ... Així que no li pregunto a la mare, a la dama ... que em mira amb somriure ... hi és per a ser recatada! ... Jesús, no és cert que la teva mare és recatada? ... I es posa a riure! ... Llavors, Signorino (el seu àngel de la guarda), digueu-me qui era ... I no contesta ... hi és ... com una peça feta a propòsit ... Vull saber ... una cosa que us he preguntat i fa molt de temps que sóc aquí ... Jesús, em dius ... I va trigar molt a dir-ho, Signorino! ... Em vas fer xerrar tant! ... sí, sí, el Lector, el Lettorino! ... Bé, àngel meu, el salvaràs de la guerra que li prepara aquell canalla? el salvaràs? ... Jesús, digues-me, i per què ho permet? ... no m'ho diràs? ... em diràs ... si ja no apareixes, bé ... però si vens, t'hauré de cansar ... I aquella mama ... sempre amb el cantó de l'ull ... Vull mirar-te a la cara ... m'has de mirar bé ... I comença a riure ... i em dóna l’esquena ... sí, sí, riu ... Sé que m’estimes ... però m’has de mirar amb claredat.
Jesús, per què no li expliques a la teva mare? ... Però digues-me, ets Jesús? ... Digues Jesús! ... Bé! si ets Jesús, per què la teva mare em mira així? ... Vull saber-ho! ... Jesús, quan tornis a venir, t’he de demanar certes coses ... les coneixes ... però de moment vull esmentar-les ... Que eren aquest matí aquelles flames al cor? ... si no fos Rogerio (el P. Rogerio era un frare que en aquell moment es trobava al convent de Venafro) que em va agafar fort ... llavors el Lector també ... el cor volia escapar ... què era? ... potser volia anar de passeig? ... una altra cosa ... I aquesta set? ... Déu meu ... què era? Aquesta nit, quan el Guardià i el Lector van anar, vaig beure tota l’ampolla i la set no es va apagar ... em devia ... i em va arrencar fins a la Comunió ... què va ser? ... Escolta mama, no importa que em miris així ... Estimo més que totes les criatures de la terra i del cel ... després de Jesús, és clar ... però t'estimo. Jesús, vindrà aquest canalla aquest vespre? ... Doncs ajuda els dos que m’ajuden, protegeix-los, defensa-los ... Ja ho sé, tu hi ets ... però ... Àngel meu, queda’t amb mi! Jesús una última cosa ... deixa'm besar-te ... Bé! ... quina dolçor en aquestes ferides! ... Sagnen ... però aquesta Sang és dolça, és dolça ... Jesús, dolçor ... Santa Hostia ... Amor, Amor que em sosté, Amor, per tornar-te a veure! ... ".