Papa Francesc: Déu és el nostre fidel aliat, podem dir-li i preguntar-li tot

A l'audiència general de la Biblioteca del Palau Apostòlic, el Papa reflexiona sobre les característiques de la pregària cristiana, la veu d'un petit "jo" que busca un "tu". En les seves salutacions, el Papa recorda el centenari del naixement de sant Joan Pau II, el 100 de maig, i renova la seva adhesió al dia de pregària, dejuni i obres de caritat de demà

"L'oració cristiana"; és el tema de la catequesi al públic general d’aquest matí, el segon amb el qual el Papa vol aprofundir en què consisteix l’oració. I l’observació inicial del papa Francesc és que l’acte de resar "pertany a tothom: a homes de totes les religions i, probablement, també a aquells que no professen cap". I diu que "va néixer en el secret de nosaltres mateixos", al nostre cor, una paraula que abasta totes les nostres facultats, emocions, intel·ligència i fins i tot el cos. "Per tant és tot l'home qui resa -observa el Papa- si prega el seu" cor.

L’oració és un impuls, és una invocació que va més enllà de nosaltres mateixos: una cosa que neix a les profunditats de la nostra persona i arriba a la mà, perquè sent la nostàlgia d’un encontre. I cal subratllar-ho: sent la nostàlgia d’una trobada, aquella nostàlgia que és més que una necessitat, més que una necessitat; és un camí, un anhel de reunió. L’oració és la veu d’un “jo” caure, xafar, buscar un “Tu”. La reunió entre el "jo" i el "Tu" no es pot fer amb calculadores: es tracta d'un encontre humà i es busca moltes vegades trobar el "Tu" que el meu "jo" està buscant ... En lloc d'això, l'oració del cristià sorgeix d'una revelació: el "Vos" no ha estat envoltat de misteri, sinó que ha entrat en una relació amb nosaltres

Font del Vaticà Font oficial del Vaticà