El papa Francesc va avançar les causes de la santedat de dues dones i 11 homes



El papa Francesc va exposar les causes de la santedat de dues dones i onze homes, inclòs un miracle atribuït al beat Charles de Foucauld.

En una reunió del 27 de maig amb el cardenal Giovanni Angelo Becciu, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el papa també va autoritzar els decrets de reconeixement de miracles atribuïts al beat Cessar de Bus, fundador dels pares de la doctrina cristiana, i a Maria Domenica Mantovani, cofundador i superior general de les Germanetes de la Sagrada Família.

El reconeixement del Papa dels miracles atribuïts als beats de Foucauld, de Bus i Mantovani prepara el camí per a la seva canonització.

Nascut a Estrasburg, França, el 1858, el beat de Foucauld va perdre la fe en la seva adolescència. No obstant això, en un viatge al Marroc, va veure com els musulmans expressaven la seva fe, de manera que va tornar a l'església.

El seu redescobriment de la seva fe cristiana el va impulsar a unir-se als monestirs trapistes durant set anys a França i Síria, abans d’escollir viure sols en oració i culte.

Després de l'ordenació sacerdotal el 1901, va escollir viure entre els pobres i finalment es va establir a Tamanrasset, Algèria, fins al 1916, quan va ser assassinat per una banda de merdadors.

Tot i que va viure diversos segles abans del beat de Foucauld, Beato de Bus va néixer a França i, com el seu compatriota, va viure la seva primera edat adulta lluny de la seva fe.

Després de tornar a l'església, va ingressar al sacerdoci i va ser ordenat el 1582. Deu anys després, va fundar els Pares de la Doctrina Cristiana, una congregació religiosa dedicada a l'educació, el ministeri pastoral i la catequesi. Va morir a Avinyó, França, el 1607.

Des dels 15 anys, la Beata Mantovani, nascuda el 1862 a Castelletto di Brenzone, Itàlia, ha tingut un paper actiu a la seva parròquia. El seu director espiritual, el pare Giuseppe Nascimbeni, la va animar a ensenyar catecisme i a visitar els malalts.

El 1892, la Beata Mantovani va cofundar les Petites Germanes de la Sagrada Família amb el pare Nascimbeni i es va convertir en la primera superior general de la congregació. Durant la seva etapa al capdavant de la congregació, va dedicar la seva vida al servei de pobres i necessitats, així com a la cura de malalts i ancians.

Després de la seva mort el 1934, les Germanetes de la Sagrada Família es van estendre a Europa, Àfrica i Amèrica del Sud.

Els altres decrets aprovats pel papa Francesc el 27 de maig reconeixien:

- El miracle necessari per a la beatificació del pare Michael McGivney, fundador dels Cavallers de Colom. Va néixer el 1852 i va morir el 1890.

- El miracle necessari per a la beatificació de la Venerable Pauline-Marie Jaricot, fundadora de la Societat per a la Propagació de la Fe i de l'Associació del Rosari Viu. Va néixer el 1799 i va morir el 1862.

- El martiri del frare cistercenc Simon Cardon i cinc companys, que van ser assassinats el 1799 per soldats francesos durant les guerres napoleòniques.

- El martiri del pare franciscà Cosma Spessotto, mort per assassins a San Juan Nonualco, El Salvador, el 1980, diversos mesos després de la mort de San Oscar Romero.

- Les virtuts heroiques del bisbe francès Melchior-Marie-Joseph de Marion-Bresillac, fundador de la Society of African Missions. Va néixer el 1813 a Castelnaudary, França, i va morir el 1859 a Freetown, Sierra Leone.