El papa Francesc nomena 13 nous cardenals, inclosos Cantalamessa i Fra Mauro Gambetti
El papa Francesc va dir diumenge que crearà 13 nous cardenals, inclòs l'arquebisbe de Washington Wilton Gregory, en un consistori el 28 de novembre, la vigília del primer diumenge d'Advent.
El papa va anunciar la seva intenció d'afegir-se al Col·legi de Cardenals des d'una finestra que donava a la plaça de Sant Pere, després de dirigir l'Angelus el 25 d'octubre.
Gregory, que va ser nomenat arquebisbe de Washington el 2019, es convertirà en el primer cardenal negre dels Estats Units.
Altres cardenals designats són el bisbe maltès Mario Grech, que es va convertir en secretari general del Sínode dels Bisbes al setembre, i el bisbe italià Marcello Semeraro, que va ser nomenat prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants a principis d’aquest mes.
El caputxí italià Fr. Raniero Cantalamessa, predicador de la casa papal des del 1980. Als seus 86 anys, no podrà votar en un futur conclave.
Altres nomenats al Col·legi de Cardenals són l'arquebisbe Celestino Aós Braco de Santiago, Xile; L'arquebisbe Antoine Kambanda de Kigali, Ruanda; L'arquebisbe Jose Fuerte Advincula de Capiz, Filipines; i el bisbe Cornelius Sim, vicari apostòlic de Brunei.
L'arquebisbe Augusto Paolo Lojudice, antic bisbe auxiliar de Roma i actual arquebisbe de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Itàlia, també va elevar-se al rang de cardenal; i Fra Mauro Gambetti, Guardià del Sagrat Convent d’Assís.
Al costat de Cantalamessa, el papa n’ha designat altres tres que rebran el barret vermell però no podran votar en cònclaves: el bisbe emèrit Felipe Arizmendi Esquivel de San Cristóbal de Las Casas, Chiapas, Mèxic; Mons. Silvano Maria Tomasi, observador emèrit permanent a l'Oficina de les Nacions Unides i els organismes especialitzats de Ginebra; i mons. Enrico Feroci, rector de Santa Maria del Divino Amore a Castel di Leva, Roma.
El cardenal designat Gregory va arribar als titulars el juny d’aquest any quan va criticar durament la visita del president dels Estats Units, Donald Trump, al santuari Joan Pau II de Washington, DC, enmig d’enfrontaments entre policia i manifestants.
"Em resulta desconcertant i reprovable que qualsevol estructura catòlica es permeti utilitzar-la de manera tan brillant indegudament i manipulada de manera que infringeixi els nostres principis religiosos, que ens crida a defensar els drets de totes les persones, fins i tot aquelles amb qui podem en desacord ”, va dir.
"St. El papa Joan Pau II va ser un fervent defensor dels drets i la dignitat dels éssers humans. El seu llegat és un testimoni viu d’aquesta veritat. Sens dubte, no toleraria l’ús de gasos lacrimògens i altres dissuasius per silenciar-los, dispersar-los o intimidar-los per tenir una oportunitat fotogràfica davant d’un lloc de culte i pau ”, va afegir.
Més tard es va saber que Gregory havia estat conscient de la visita de Trump al santuari dies abans que semblés ser.
Gregory va ser president de la Conferència dels Bisbes Catòlics dels Estats Units del 2001 al 2004. Va ser arquebisbe d’Atlanta del 2005 al 2019