Parlem de filosofia "El paradís pertany a Déu o pertany a Dant?"

DE MINA DEL NUNZIO

El paradís, descrit per Dante, no té una estructura física i concreta perquè cada element és purament espiritual.

Al seu Paradís, les ànimes beneïdes no tenen cap restricció i se’ls permet gaudir de tots els llocs: Déu ja no fa distincions, les diverses ubicacions estan connectades i accessibles. Per tal de mantenir una coherència interna en la seva narració i poder explicar, fins i tot filosòficament, el significat del paradís per a Dante, tota ànima beneïda es posiciona allà on hauria de ser si hi hagués llocs fixos per a ells.

Les ànimes es distribueixen en set grups segons la virtut que els és pròpia, a saber: esperits defectuosos, esperits que treballen per a la glòria terrenal, esperits amorosos, esperits savis, esperits lluitadors per la fe, esperits rectes i esperits que contemplen Però Dante era ell al cel? Va conèixer Dante a Déu? El cel existeix i és la nostra ment.

El cel és aquell lloc que Déu ens va prometre i que Dante només va descriure com un bon filòsof.
Tot rau en pensar la bellesa de la vida cristiana, una vida basada en l'amor, en el do desinteressat a l'altre, en la relació espiritual amb Déu.

A la recerca de la vida eterna La vida eterna rau precisament en buscar-la viva i bella per a la vida pròpia? Aquesta no és ja una gran recompensa que podem dir que tenim Crist a la ment a la boca i al cor. Aleshores, el cel es converteix en una recompensa, aquesta és la nostra fe més gran; podem superar fàcilment totes les temptacions escollint viure immediatament i no tard, seguint el camí més segur del món, de l’amor de Déu.