Parolin sota investigació: coneixia les inversions del Vaticà

Una carta del cardenal Pietro Parolin filtrada a una agència de notícies italiana mostra que la Secretaria d’Estat era conscient i va aprovar fins als més alts graus de la compra deshonrada d’una propietat immobiliària de luxe a Londres, ara al centre d’una Enquesta del Vaticà.

El diari italià Domani va publicar el 10 de gener una carta "confidencial i urgent" dirigida pel cardenal Parolin, secretari d'Estat del Vaticà, a Jean-Baptiste de Franssu, president de l'Institut d'Obres Religioses (IOR) també conegut com el "banc del Vaticà" ". "

En la carta, el cardenal Parolin demanava a la IOR que prestés 150 milions d'euros (uns 182,3 milions de dòlars) a la Secretaria d'Estat del Vaticà. La Secretaria d'Estat necessitava els diners per pagar el préstec de Cheney Capital quatre mesos abans. La Secretaria d'Estat va prendre el préstec per comprar les accions de la propietat de Londres.

El cardenal Parolin va qualificar la inversió de "vàlida", va dir que calia salvaguardar la inversió i va demanar el préstec a la IOR. També va escriure que el préstec era necessari perquè la situació financera del moment suggeria a la Secretaria d'Estat no utilitzar la seva reserva per "cobrir inversions", sinó per "adquirir liquiditat addicional".

El secretari d'Estat també va especificar que el préstec tindria un "venciment de dos anys" i que la IOR seria remunerada "d'acord amb el mercat internacional" pel préstec.

Segons Domani, l'IOR es va traslladar immediatament a complir la sol·licitud i va informar l'Autoritat de Supervisió i Intel·ligència Financera. ASIF té poder de supervisió sobre la IOR, però no sobre la Secretaria d'Estat.

A l’abril, ASIF va definir l’operació com a “factible”, considerant que l’IOR tenia fons suficients per dur-la a terme. Al mateix temps, ASIF va sol·licitar la deguda diligència adequada per complir les lleis contra el blanqueig de capitals vigents.

Al maig, el Dr. Gianfranco Mammì, director general de la IOR, va demanar a mossèn Edgar Peña, substitut de la Secretaria d'Estat, que transcrivís la sol·licitud en una carta signada per ell. Segons Mammì, el substitut té "poder executiu" i, per aquest motiu, la carta del cardenal Parolin no va ser suficient perquè l'IOR pogués dur a terme l'operació sol·licitada.

Mossèn Peña Parra va acceptar les peticions de Mammì i va signar una carta el 4 de juny i una altra el 19 de juny per explicar la sol·licitud de préstec.

El 27 de juny, els experts de l’IOR van donar llum verda a l’operació financera. El 29 de juny, l'IOR va presentar el pla econòmic del préstec als funcionaris de la Secretaria d'Estat.

Però el 2 de juliol, Mammì va canviar d'opinió i va dir al fiscal del Vaticà que l'arquebisbe Peña Parra no tenia clar i no revelaria qui seria el veritable beneficiari del préstec sol·licitat.

Una font del Vaticà va confirmar al CNA que la carta del cardenal Parolin és autèntica i que la història escrita pel diari Domani és exacta.

Després de la queixa de Mammì davant la Fiscalia, l’1 d’octubre de 2019 la policia del Vaticà va escorcollar i confiscar ASIF i la Secretaria d’Estat.

Dos dies més tard, va arribar la notícia que el Vaticà havia suspès cinc funcionaris: Mons. Maurizio Carlino, el Dr. Fabrizio Tirabassi, el Dr. Vincenzo Mauriello i la Sra. Caterina Sansone de la Secretaria d'Estat; i el senyor Tommaso Di Ruzza, director de l'ASIF.

Posteriorment, el Vaticà també va suspendre Mons. Alberto Perlasca, que va dirigir l’oficina administrativa de la Secretaria d’Estat del 2009 al 2019.

Tot i que no s’ha presentat cap denúncia penal contra cap d’ells, tots aquests funcionaris, a excepció de Caterina Sansone, ja no treballen al Vaticà. Di Ruzza no s’ha renovat des que el director d’ASIF, Tirabassi i Mauriello, han acordat la jubilació anticipada i tant Carlino com Perlasca han estat enviats a les seves diòcesis d’origen.

Tot i que la carta filtrada del cardenal Parolin no té cap rellevància per a la investigació, proporciona un context important.

Una d’elles és que la Secretaria d’Estat era conscient de l’existència de preocupacions ètiques i financeres sobre la inversió 2011-2012 en la propietat immobiliària de luxe al número 60 de l’avinguda Sloane de Londres, gestionada per la companyia 60 SA.

La Secretaria d'Estat del Vaticà va signar la seva compra per 160 milions de dòlars amb el fons luxemburguès Athena, propietat i gestionat pel financer italià Raffaele Mincione, que actuava com a intermediari.

Quan es va liquidar el fons Athena, la inversió no es va retornar a la Santa Seu. La Santa Seu s’arrisca a perdre tots els diners si no compra l’edifici.

ASIF va examinar l'acord i després va proposar reestructurar la inversió, excloent els intermediaris i salvant així la Santa Seu.

En aquell moment, la Secretaria d'Estat va demanar a l'IOR recursos suficients per tancar l'antiga hipoteca i permetre que una nova finalitzés la compra.

Atès que la inversió va ser considerada inicialment "bona" ​​per l'IOR, encara continua sent un misteri el que va portar Mammì a canviar d'opinió i a informar de l'operació financera al fiscal; especialment quan el setembre del 2020, l’Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica (APSA) hauria pagat el préstec amb Cheney Capital i va contractar un nou préstec per salvaguardar la inversió. Va ser la mateixa operació suggerida per la carta del cardenal Parolin.

Llavors, per què l'IOR no va realitzar l'operació tal com estava previst originalment?

A mesura que apareixen més detalls de l’operació, la raó sembla ser una lluita de poder al cercle interior del papa Francesc, sense cap clar guanyador. Actualment, un any i tres mesos després dels escorcolls i segrestos a la Secretaria d'Estat, les investigacions del Vaticà no han suposat renúncies, sinó tampoc cap decisió de no continuar. Fins que la investigació no porti a conclusions clares, l’escenari continuarà sent confús cap a on es dirigeixen les finances del Vaticà.