Per què hem de pregar als Sants de l’Església?

Cadascú de nosaltres ja en el moment de la concepció, des de l'eternitat, està inserit en el pla de Déu. Coneixem bé la història de sant Pau que durant molts anys va viure com a "Saül" perseguint els cristians. Llavors Déu el va cridar, el va despertar i hi va haver un ràpid canvi de vida. Quan Déu ens crida, ens agafa, ho fa per fer que el nou home reneixi en nosaltres, per despertar en nosaltres la nova criatura prevista per l’eternitat en el pla de salvació; i tota gràcia tendeix a despertar la nostra originalitat. No podem subratllar prou aquesta necessitat que és el fonament de la nostra vida espiritual: manifestar-nos en la nostra originalitat, tal com estem en Déu. No em refereixo aquí a l’originalitat de què parlen els homes, sinó a l’originalitat en Déu, a la imatge que Déu ens ha imprès des de l'eternitat i que hem d'intentar realitzar-ho en nosaltres mateixos. I per fer-ho hem de saber escoltar Déu, saber viure la unió completa amb Déu, tal com la van viure els sants.

Jesús va venir al món per destruir tota divisió entre nosaltres i Déu i tota divisió que vivim en nosaltres mateixos. Les divisions, les escissions que portem dins nostre són moltes: quan diem que és impossible reconciliar-nos amb una persona, vol dir que hi ha una "escissió" en nosaltres; quan intentem deixar de banda coses que no volem escoltar ni pensar que determinades situacions són impossibles de resoldre, vol dir que hi ha divisió en nosaltres. Déu ens convida a reconciliar-nos en Jesucrist, a donar-li tot perquè és la nostra reconciliació. Sabem bé que cada dia, quan intentem viure aquest camí de reconciliació amb nosaltres mateixos i amb Déu, ens trobem davant les nostres limitacions, la nostra impotència i busquem ajuda mirant cap al cel.

Per què preguem a la Mare de Déu? Per què ens consagrem a ella? Per què preguem a Sant Miquel, els àngels, els sants? En aquest sentit, és agradable llegir el que ens diu Sant Pau: "Ja no sou desconeguts ni convidats, sinó conciutadans dels sants i membres de la família de Déu, construïts sobre la base dels apòstols i dels profetes, i tenint el mateix Crist Jesús com a pedra angular. "(Ef 2,19: 20-XNUMX). Com més ens unim a l’Església universal, a l’Església del cel, més ens ajuda en les nostres debilitats i per això pregem als àngels i als sants, per això invocem primer el cor immaculat de Maria, perquè mai ningú no ens podrà ajudar tant com Hem de ser cada cop més conscients que la comunió amb l’Església del cel enforteix la unió que tenim dins nostre, enforteix la nostra unió amb Déu i ens ajuda a convertir-nos en instruments de reconciliació per a aquells que estan lluny, per a les ànimes del purgatori, per a aquells que pateixen influències satàniques, per a aquells que només tenen un mínim de bona voluntat i necessiten l’ajut dels seus germans. Jesús vol treballar en nosaltres en cada moment, vol reconciliar-nos i reconciliar el món a través de nosaltres, però només ho pot fer si la nostra ànima està oberta. La nostra ànima sovint es tanca al judici, quan el judici ens demana que experimentem quelcom diferent del que havíem previst i previst. Benaventurats si, com els sants, sabem confiar en Déu fins i tot en les proves, si sabem acollir les proves com a regal, com a missió, si en les proves sabem com a signes i instruments de reconciliació per al món.