Per què va aparèixer la Mare de Déu a les tres fonts?

PER QUÈ A LES TRES FONTS?
En totes les aparicions de la Mare de Déu, entre les moltes preguntes que es fa el poble cristià, sempre fa veure el per què d'aquest lloc on té lloc l'esdeveniment: «Per què precisament aquí i no en altres llocs? Aquest lloc té alguna cosa especial o hi ha alguna raó per la qual la Mare de Déu l’hagi triat? ».

Certament, mai no fa res per casualitat, no deixa res a la improvisació ni al caprici. Tot i cada aspecte de l’esdeveniment té una motivació precisa i profunda. Molt sovint, aquestes raons se’ns escapen a primera vista, però després, si aprofundim en el passat, en la història, algunes d’aquestes surten a la superfície i semblen sorprenents. El cel també té la seva memòria i, potser després de segles, aquesta memòria es torna verda i adopta nous colors.

És interessant observar com la història de la humanitat i dels llocs on es produeixen fets particulars també passen a formar part de l’estratègia del cel. Des que el Fill de Déu va entrar en el temps, el temps també ha estat part del desplegament del pla de Déu, aquest pla que anomenem la "història de la salvació". Santa Maria, fins i tot després de la seva Assumpció al Cel, és tan propera i està implicada en la vida dels seus fills que fa que la història de tots sigui seva. La mare sempre fa seva la "història" dels seus fills. Aleshores ens preguntem: hi ha alguna cosa particular en aquell lloc de les Tres Fonts que hagi atret la simpatia de la Reina del Cel, per la qual ha decidit aparèixer-hi? I llavors, per què aquesta localitat es diu "Le Tre Fontane"?

Segons una antiga tradició que es remunta als primers segles del cristianisme, confirmada per documents històrics de gran valor, el martiri de l’apòstol Pau, que va tenir lloc el 67 dC per ordre de l’emperador Neró, s’hauria consumit al lloc llavors anomenat Aquae Salvìae, precisament on s’aixeca avui l’abadia de les Tres Fonts. La decapitació de l’apòstol, sempre segons la tradició, va tenir lloc sota un pi, prop d’una pedra de marbre, que ara es pot veure en un racó de la mateixa església. Es diu que el cap de l’apòstol, tallat amb un cop decisiu d’espasa, rebotava a terra tres vegades i que a cada salt hauria brollat ​​una font d’aigua. El lloc va ser venerat immediatament pels cristians i s’hi va construir un temple que contenia tres temples de marbre aixecats a les tres prodigioses fonts.

També es diu que a la zona va morir tota una legió romana dirigida pel general Zenó, una legió que abans del martiri va ser condemnada per l’emperador Dioclecià a construir les grandioses termes que porten el seu nom i de les restes de les quals Miquel Àngel va treure posteriorment l’esplèndida església. S. Maria degli Angeli alle Terme, resultant així, encara que indirectament, un dels primers temples elevats a la Santíssima Mare de Déu pels cristians. També en aquesta abadia va viure durant un temps Sant Bernat de Clairvaux, un estimat amant i cantant de Maria. I durant molts segles, aquell lloc va ressonar i encara ressona amb les lloances i les advocacions que es van plantejar a Maria. I no s’oblida. Però l’aspecte més específic que probablement va portar la Mare de Déu a escollir aquell lloc degué ser la referència particular a sant Pau, no només per la seva conversió, sinó també pel seu amor per l’Església i per la seva tasca d’evangelització. De fet, el que li va passar a l’apòstol de camí a Damasc té diversos punts de contacte amb el que va passar en aquesta aparició de la Mare de Déu a Bruno Cornacchiola. Saül, més tard anomenat Pau, es va convertir en paraules d’Aquell que, després d’haver-lo llançat del seu cavall i haver-lo cegat amb la seva llum enlluernadora, li havia dit: "Jo sóc el que persegueixes!". A les Tres Fonts, la Mare de Déu dirà al visionari, cobrint-lo amb la seva llum afectuosa: "Em persegueixes, ja n'hi ha prou!" I el convida a entrar a la veritable Església que la reina celestial defineix com "ovie santo, cort celestial a la terra". I en aquell llibre que té a les mans i molt a prop del cor, que és el llibre de l’Apocalipsi, hi ha una gran part que va sortir del cor i de la boca de l’apòstol dels gentils, enviada per anunciar la veritat al món pagà, i que els protestants consideren indegudament el seu patró. I quant va patir Pau per les divisions que havien sorgit en aquelles comunitats cristianes que ell havia fundat es pot entendre de les seves cartes: "T’he escrit en un moment de gran aflicció i amb un cor angoixat, entre moltes llàgrimes, però no per posar-vos trist, sinó per fer-vos conèixer l’immens afecte que us tinc "(2Co 2,4: XNUMX).

No ens equivoquem, doncs, si interpretem que mantenir aquestes paraules de l’apòstol al cor com si la Mare de Déu tingués la intenció de fer-les seves i repetir-les a cadascun de nosaltres. Perquè cadascuna de les seves visites a aquesta terra de manera visible és una crida a la veritable fe i a la unitat. I amb les seves llàgrimes no ens vol entristir tant com per fer-nos saber l’immens afecte que ens té a tots. La unitat entre els cristians és un dels motius de la seva preocupació i per això ens convida a pregar.

A la pràctica, el que la Mare de Déu tornarà a proposar a les Tres Fonts és el mateix missatge que va viure i va anunciar sant Pau en la seva vida d’apòstol i que podem resumir en tres punts:

1. conversió dels pecadors, sobretot a partir de la seva immoralitat (el lloc on apareix Maria era el teatre);

2. conversió dels incrédules del seu ateisme i la seva actitud d’indiferència envers Déu i les realitats sobrenaturals; la unitat dels cristians, és a dir, el veritable ecumenisme, de manera que es compleixi la pregària i l’anhel del seu Fill: es faci un sol estany sota la guia d’un sol pastor. El fet que el lloc estigui situat a Roma és en si mateix una referència a Pere, a la roca sobre la qual es basa l’Església, a la garantia de la veritat i la seguretat de la Revelació.

La Mare de Déu mostra un especial afecte i cura pel Papa. Amb això, vol deixar clar que és el pastor del "sant plec" i que no hi ha una Església veritable, en el sentit complet del terme, si es deixa de banda la unió amb ell. Bruno era protestant, i la Mare de Déu vol il·luminar-lo immediatament sobre aquest punt, més enllà del qual hom continua vagant i palpant, com les persones cegues. I com que parlem de Roma i del papa, tornem a notar que aquesta aparició al Tre Fontane és molt "discreta", potser més discreta que altres. Probablement perquè Roma és la seu del papa, Maria en la seva delicadesa no vol fer-lo ocupar el segon lloc ni interferir en la seva missió de vicari de Crist, el seu Fill. La discreció sempre ha estat la seva característica específica, en qualsevol circumstància, tant en la seva existència terrenal com ara en la celestial.