Per què és important l’obediència a Déu?

Des del Gènesi fins a l’Apocalipsi, la Bíblia té molt a dir sobre l’obediència. A la història dels Deu Manaments, veiem la importància del concepte d’obediència a Déu.

Deuteronomi 11: 26-28 ho resumeix així: “Obeeix i seràs beneït. Desobeir i seràs maleït ”. Al Nou Testament aprenem a través de l’exemple de Jesucrist que els creients estan cridats a una vida d’obediència.

Definició de l'obediència a la Bíblia
El concepte general d’obediència tant a l’Antic com al Nou Testament es refereix a escoltar o escoltar una autoritat superior. Un dels termes grecs d’obediència transmet la idea de situar-se sota algú sotmetent-se a la seva autoritat i manament. Una altra paraula grega per obeir al Nou Testament significa "confiar".

Segons Holman's Illustrated Bible Dictionary, una definició concisa de l'obediència bíblica és "escoltar la Paraula de Déu i actuar en conseqüència". El diccionari bíblic d'Eerdman afirma que "l'autèntica" audició "o obediència implica una audició física que inspira l'oient i una creença o confiança que al seu torn motiva l'oient a actuar d'acord amb els desitjos del parlant".

Per tant, l’obediència bíblica a Déu significa escoltar, confiar, sotmetre’s i lliurar-se a Déu i a la seva Paraula.

8 raons per les quals l’obediència a Déu és important
1. Jesús ens crida a l’obediència
En Jesucrist trobem el model perfecte d’obediència. Com a deixebles seus, seguim l’exemple de Crist i els seus manaments. La nostra motivació per l’obediència és l’amor:

Si m’estimes, obeiràs els meus manaments. (Joan 14:15, ESV)
2. L’obediència és un acte de culte
Tot i que la Bíblia posa un gran èmfasi en l’obediència, és vital recordar que els nostres creients no estan justificats (justificats) per la nostra obediència. La salvació és un regal gratuït de Déu i no podem fer res per merèixer-ho. L’autèntica obediència cristiana brolla d’un cor d’agraïment per la gràcia que hem rebut del Senyor:

Així doncs, benvolguts germans i germanes, us prego que doneu els vostres cossos a Déu per tot el que ha fet per vosaltres. Que siguin un sacrifici viu i sant, del tipus que trobaran acceptable. Aquesta és realment la manera de venerar-la. (Romans 12: 1, NLT)

3. Déu recompensa l'obediència
Sovint llegim a la Bíblia que Déu beneeix i premia l’obediència:

"I a través dels teus descendents seran beneïdes totes les nacions de la terra, tot perquè m'has obeït". (Gènesi 22:18, NLT)
Ara, si m'obeeixes i respectes la meva aliança, seràs el meu tresor especial entre tots els pobles de la terra; ja que tota la terra em pertoca. (Èxode 19: 5, NLT)
Jesús va respondre: "Però encara més feliços són tots aquells que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica". (Lluc 11:28, NLT)
Però no escolteu només la paraula de Déu, heu de fer el que diu. En cas contrari, només t’enganyes. Perquè si escolteu la paraula i no obeïu, és com mirar-vos la cara en un mirall. Et veus a tu mateix, marxa i oblides el que t’assembles. Però si observeu atentament la llei perfecta que us allibera i si feu allò que diu i no oblideu el que heu escoltat, Déu us beneirà per fer-ho. (James 1: 22–25, NLT)

4. L’obediència a Déu demostra el nostre amor
Els llibres de 1 Joan i 2 Joan deixen clar que l'obediència a Déu demostra amor a Déu. Estimar Déu implica seguir els seus manaments:

Amb això sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i obeïm els seus manaments. Perquè aquest és l’amor de Déu, que guardem els seus manaments. (1 Joan 5: 2-3), ESV)
L’amor vol dir fer el que Déu ens ha manat i ens ha manat estimar-nos els uns als altres, tal com vau sentir des del principi. (2 Joan 6, NLT)
5. L’obediència a Déu demostra la nostra fe
Quan obeïm Déu, mostrem la seva confiança i fe en ell:

I podem estar segurs de conèixer-lo si obeïm els seus manaments. Si algú diu "Conec Déu" però no obeeix els manaments de Déu, aquesta persona és mentidera i no viu en la veritat. Però aquells que obeeixen la paraula de Déu demostren realment com l’estimen completament. Així sabem que vivim en ell. Aquells que diuen que viuen en Déu haurien de viure la seva vida com va fer Jesús (1 Joan 2: 3–6, NLT)
6. L’obediència és millor que el sacrifici
La frase "l’obediència és millor que el sacrifici" sovint ha desconcertat els cristians. Només es pot entendre des del punt de vista de l’Antic Testament. La llei obligava el poble israelita a oferir sacrificis a Déu, però aquests sacrificis i ofrenes mai no van voler substituir l'obediència.

Però Samuel va respondre: «Què agrada més al Senyor: els vostres holocaustos i sacrificis o la vostra obediència a la seva veu? Escolta! L’obediència és millor que el sacrifici i la submissió és millor que oferir el greix dels ariets. La rebel·lió és tan pecaminosa com la bruixeria i la tossuderia com l’adoració dels ídols. Per tant, perquè heu rebutjat el manament del Senyor, ell us ha rebutjat com a rei ". (1 Samuel 15: 22-23, NLT)
7. La desobediència condueix al pecat i a la mort
La desobediència d’Adam va portar el pecat i la mort al món. Aquesta és la base del terme "pecat original". Però la perfecta obediència de Crist restaura l’amistat amb Déu per a tots els que creuen en ell:

Perquè, com per la desobediència d’un sol home [d’Adam], molts es van fer pecadors, així també per l’obediència d’un mateix [Crist] es faran justos molts. (Romans 5:19, ESV)
Perquè com en Adam, tothom mor, així també en Crist, seran tots els vius. (1 Corintis 15:22, ESV)
8. Mitjançant l’obediència, experimentem les benediccions de la vida santa
Només Jesucrist és perfecte, de manera que només ell podia caminar en una obediència perfecta i sense pecat. Però quan permetem que l’Esperit Sant ens transformi des de dins, creixem en santedat. Això es coneix com el procés de santificació, que també es pot descriure com a creixement espiritual. Com més llegim la Paraula de Déu, passem temps amb Jesús i permetem que l’Esperit Sant ens canviï des de dins, més creixem en obediència i santedat com a cristians:

Les persones íntegres que segueixen les instruccions de l'Etern són alegres. Feliços els qui obeeixen les seves lleis i el busquen amb tot el cor. No es comprometen amb el mal i només caminen pels seus camins. Ens heu encarregat de complir amb cura els vostres manaments. Oh, si les meves accions reflectissin constantment els teus decrets! Així que no em sentiré avergonyit quan compareu la meva vida amb les vostres ordres. A mesura que aprengui les vostres justes regulacions, us ho agrairé vivint com hauria de ser! Obeiré els teus decrets. Si us plau, no et rendeixis. (Salm 119: 1-8, NLT)
Això diu l’Etern: el vostre Redemptor, el Sant d’Israel: “Jo sóc l’etern, el vostre Déu, que us ensenya el que és bo per a vosaltres i us guia pels camins que heu de seguir. Oh, heu escoltat les meves ordres! Aleshores tindríeu la pau que brollava com un riu dolç i la justícia que us rodolava com ones al mar. Els vostres descendents haurien estat com les sorres de la vora del mar, massa per comptar! No seria necessari la vostra destrucció ni el tall del cognom. "(Isaïes 48: 17-19, NLT)
Com que tenim aquestes promeses, benvolguts amics, ens purifiquem de tot allò que pugui contaminar el nostre cos o esperit. I treballem per a una santedat completa perquè temem a Déu (2 Corintis 7: 1, NLT)
El verset anterior diu: "Treballem per a una santedat completa". Per tant, no aprenem l’obediència d’un dia per l’altre; és un procés que perseguim al llarg de la nostra vida convertint-lo en un objectiu diari.