Píndoles de fe 11 de gener "Jesús va estendre la mà i el va tocar"

Un dia, mentre resava aïllat del món i estava completament absort en Déu, en excés del seu fervor, se li va aparèixer Crist Jesús, encallat a la creu. En veure’l, va sentir com la seva ànima es fonia. La memòria de la passió de Crist va quedar tan vívidament impressionada a les entranyes més profundes del seu cor que, a partir d’aquest moment, quan li va venir al cap la crucifixió de Crist, difícilment es va poder retenir, fins i tot exteriorment, de llàgrimes i sospirs, mentre ell ell mateix va informar amb confiança més tard, quan estava a punt de morir. L’home de Déu va entendre que, a través d’aquesta visió, Déu li va dirigir aquella màxima de l’Evangeli: "Si vols venir després de mi, renega de tu mateix, pren la teva creu i segueix-me" (Mt 16,24).

A partir de llavors es va vestir amb l'esperit de pobresa, amb un sentiment íntim d'humilitat i profunda pietat. Tot i que abans no només detestava la companyia dels leprosos, sinó que fins i tot els veia de lluny, ara, a causa de Crist crucificat, que, segons les paraules del profeta, va adoptar l’aspecte menyspreable d’un leprós, els va servir amb humilitat i bondat, en un intent d’aconseguir un autèntic menyspreu.