Píndoles de Fe 28 de desembre "Els sants innocents, companys de l'Anyell"
MEDITACIÓ DEL DIA
No sabem cap a on vol conduir-nos l’infant diví a aquesta terra i no hem de preguntar abans que sigui hora. La nostra certesa és la següent: "Tot contribueix al bé dels que estimen Déu" (Rm 8,28) i, a més, que els camins marcats pel Senyor condueixen més enllà d'aquesta terra. Assumint un cos, el Creador de la humanitat ens ofereix la seva divinitat. Déu es va convertir en home perquè els homes poguessin esdevenir fills de Déu. "Oh meravellós intercanvi!" (Litúrgia de Nadal).
Ser fills de Déu significa deixar-nos guiar per la mà de Déu, fer la voluntat de Déu i no la nostra, posar totes les nostres preocupacions i tota la nostra esperança a la mà de Déu, no preocupar-nos per nosaltres mateixos ni pel nostre futur. Sobre aquesta base descansa la llibertat i l'alegria del fill de Déu ...
Déu es va fer home per poder participar de la seva vida ... La naturalesa humana que va assumir Crist va fer possible el seu sofriment i la seva mort ... Tot home ha de patir i morir; tot i així, si és un membre viu del cos de Crist, el seu sofriment i la seva mort reben una força redemptoria a través de la divinitat de qui és el seu cap ... A la nit del pecat brilla l'estrella de Betlem. I l’ombra de la creu baixa sobre la llum brillant que brolla del bressol. La llum s’apaga en la foscor del Divendres Sant, però un sol de gràcia surt, encara més brillant, el matí de la resurrecció. De la creu i el patiment passa el camí del Fill de Déu fet carn, fins a la glòria de la resurrecció. Per arribar a la glòria de la resurrecció juntament amb el Fill de l’home, per a cadascun de nosaltres i per a tota la humanitat, el camí passa pel sofriment i la mort.
GIACULATORIA DEL DIA
Vine, Senyor Jesús.
ORACIÓ DEL DIA
Oh, Paraula aniquilada a l’Encarnació, més aniquilada encara a l’Eucaristia,
us adorem sota els vel·les que amaguen la vostra divinitat
i la vostra humanitat en l’adorable Sagrament.
En aquest estat, per tant, el vostre amor us ha reduït.
Sacrifici perpetu, víctima que ens immola contínuament,
Amfitrió d’elogis, d’acció de gràcies, de propiciació!
Jesús, el nostre mediador, fidel company, amic dolç,
metge de caritat, tendre consolador, pa viu del cel,
menjar d’ànimes. Ets tot per als teus fills!
A tant d’amor, però, molts només es corresponen amb la blasfèmia
i amb profanacions; molts amb indiferència i tebiesa,
molt poques amb agraïment i amor.
Perdoneu, Jesús, els qui us insulten!
Perdó per la multitud d’indiferents i agraïts!
També perdono la inconstància, la imperfecció,
la debilitat dels que t’estimen!
Com el seu amor, tot i que lànguid, i encenen més cada dia;
il·lumina les ànimes que no et coneixen i suavitza la duresa dels cors
qui es resisteix a tu. Feu-vos estimats a la terra, Déu amagat;
deixeu-vos veure i posseir al cel! Amén.