Píndoles de fe el 28 de gener "L'enveja: una blasfèmia contra l'esperit"

Enveja: una blasfèmia contra l’Esperit
"Expulsar dimonis mitjançant el príncep dels dimonis" ... És una peculiaritat de personatges pervertits i impulsats per l'esperit de l'enveja tancar els ulls, en la mesura del possible, pel mèrit dels altres i quan, superats per les proves, ja no el poden menysprear o tergiversar-lo. Així, cada vegada que la multitud s’alegra de devoció i es meravella de veure les obres de Crist, els escribes i els fariseus tanquen els ulls davant del que saben que és cert, o abaixen el que és gran o tergiversen el que és bo. Una vegada, per exemple, fent veure que no el coneixia, diuen a l'autor de tants signes meravellosos: "Quin signe feu per tal que us vegem i us puguem creure?" (Jn 6,30). En no poder negar el fet amb descarnació, el menyspreen amb malícia, ... i el tergiversen dient: "Expulseu els dimonis mitjançant Beelzebul, el príncep dels dimonis".

Heus aquí, estimats amics, la blasfèmia contra l’Esperit que lliga els que ha pres a les cadenes de la culpa eterna. El penitent no es nega el perdó per tot si fa obres dignes de conversió (Lc 3,8). Només que, aixafat sota un pes tan de malícia, no té la força per aspirar a aquella digna penitència que atrau el perdó. ... Aquell que, percebent clarament en el seu germà la gràcia i l’obra de l’Esperit Sant, ... no té por de tergiversar i difamar i atribuir impudement a l’esperit maligne el que sap que pertany a l’Esperit Sant, és abandonat per l’Esperit de gràcia, a qui fa aquest afront i, ara enfosquit i cegat per la seva pròpia malícia, ja no accepta la penitència que obtindria el perdó. De fet, el que és més greu que blasfemar la bondat de Déu ... i insultar la majestuositat divina, per desacreditar un home per enveja d’un germà a qui se li ha ordenat d’estimar com a nosaltres mateixos (Mt 19,19, XNUMX)?