Píndoles de Fe 29 de desembre "Ara, Senyor, que el teu servent vagi en pau"

MEDITACIÓ DEL DIA
Després de la meva primera missa a la tomba de Sant Pere, aquí teniu les mans del Sant Pare Pius X, posades al cap com a benedicció per a mi i per al començament de la meva vida sacerdotal. I després de més de mig segle, he aquí les meves mans esteses als catòlics - i no només als catòlics - de tot el món, en un gest de paternitat universal ... Igual que Sant Pere i els seus successors, em van confiar la governança de tota l’Església de Crist, una, santa, catòlica i apostòlica. Totes aquestes paraules són sagrades i superen qualsevol exaltació personal d’una manera inimaginable. Em deixen en el fons del meu no-res, elevat a la sublimitat d’un ministeri que preval sobre tota la grandesa i dignitat humana.

Quan, el 28 d’octubre de 1958, els cardenals de la santa Església romana em van designar com a responsable del ramat universal de Crist Jesús, als setanta-set anys, es va estendre la creença que jo seria un papa de transició. En canvi, aquí estic a la vigília del meu quart any de pontificat i en la perspectiva d’un programa sòlid que es durà a terme davant de tot el món que està mirant i esperant. Pel que fa a mi, em trobo com Sant Martí que “no tenia por de morir ni es negava a viure”.

Sempre he d’estar preparat per morir fins i tot de cop i per viure tant com el Senyor voldrà deixar-me aquí sota. Sí, sempre. Al llindar del meu vuitanta-quatre any, m’he de preparar; tant per morir com per viure. I en ambdós casos, he de vetllar per la meva santificació. Com que a tot arreu em diuen "Sant Pare", com si aquest fos el meu primer títol, bé, ho he de fer i vull ser-ho.

GIACULATORIA DEL DIA
Jesús, rei de totes les nacions, que el teu Regne sigui reconegut a la terra.

ORACIÓ DEL DIA
CONSECRACIÓ de la família al Crucifix

Jesús Crucificat, reconeixem de vosaltres el gran regal de la Redempció i, per això, el dret al Paradís. Com a acte d’agraïment per tants beneficis, us entonem solemnement a la nostra família, de manera que pugueu ser el seu dolç Mestre sobirà i diví.

Que la vostra paraula sigui lleugera a la nostra vida: la seva moral, una norma segura de totes les nostres accions. Preservar i dinamitzar l’esperit cristià per mantenir-nos fidels a les promeses del baptisme i preservar-nos del materialisme, la ruïna espiritual de moltes famílies.

Doneu als pares que viuen fe en la Divina Providència i la virtut heroica per ser un exemple de vida cristiana per als seus fills; que la joventut sigui forta i generosa complint els vostres manaments; els més petits per créixer en innocència i bondat, segons el vostre cor diví. Que aquest homenatge a la vostra creu sigui un acte de reparació per a la ingratitud d’aquelles famílies cristianes que t’han negat. Escolta, Jesús, la nostra pregària per l’amor que ens aporten les teves SS. Mare; i pels dolors que vareu patir al peu de la creu, beneïu la nostra família perquè, vivint en el vostre amor avui, puc gaudir de l'eternitat. Que així sigui!