Píndoles de Fe el 8 de febrer "Joan Baptista, màrtir de la veritat"

"Els patiments del moment present no són comparables a la glòria futura que s'ha de revelar en nosaltres" (Rm 8,18). Qui no ho faria tot per obtenir tal glòria convertint-se en amic de Déu, per alegrar-se el més aviat possible en companyia de Jesús i rebre la recompensa divina després dels dolors i turments d’aquesta terra?

És una glòria per als soldats d’aquest món tornar triomfant a la seva terra natal, després de la victòria sobre els seus enemics. Però, ¿no és potser una glòria més gran haver superat el dimoni i tornar triomfant a aquell paradís del qual Adam havia estat expulsat a causa del seu pecat? I, després de derrotar a qui el va enganyar, us portaria el trofeu de la victòria? ¿Oferir a Déu com a botí magnífic una fe recta, un coratge espiritual inexcepcional, una dedicació encomiable? ... Convertir-vos en cohereu de Crist, igual als àngels, alegrar-vos feliçment del regne celestial amb els patriarques, els apòstols, els profetes? Quina persecució pot superar aquests pensaments que ens poden ajudar a superar la tortura? ...

La terra ens tanca a la presó amb persecucions, però el cel roman obert ... Quin honor, quina certesa anar d’aquí amb alegria, triomfant enmig de turments i proves! Per mirar els ulls que veien els homes i el món, i tornar-los a obrir immediatament a la glòria de Déu i de Crist. ... Si la persecució recau sobre un soldat tan entrenat, no podrà derrotar el seu coratge. I fins i tot si ens criden al cel abans de la lluita, una fe tan preparada no quedarà sense recompensa. ... En persecució, Déu recompensa els seus soldats; en pau recompensa la bona consciència.