Oració d’elogi al Déu de Sant Agustí

“Questiona la bellesa de la terra, el mar, l'aire enrarit i expandit per tot arreu; qüestiona la bellesa del cel... qüestiona totes aquestes realitats. Tots et respondran: mira'ns i veuràs que guapes som. La seva bellesa és com el seu himne de lloança [“confessio”]. Ara bé, aquestes criatures, tan belles però canviants, qui les va fer si no una que és bella [“Pulcher”] d'una manera immutable?”.

Ets gran, Senyor, i molt digne de lloança; gran és la teva virtut i la teva saviesa incalculable. I l'home vol lloar-te, partícula de la teva creació que porta al voltant del seu destí mortal, que porta la prova del seu pecat i la prova que resisteixes als orgullós. No obstant això, l'home, partícula de la teva creació, vol lloar-te. Ets tu qui l'estimula a delectar-se amb les teves lloances, perquè ens has fet per tu i el nostre cor no descansa fins que reposa en tu.