Oració d'avui: Devoció cap a les set penes de Maria i les set gràcies
La Santíssima Verge Maria atorga set gràcies a les ànimes que l’honoren diàriament
dient set Ave Maria i meditant sobre les seves llàgrimes i dolors.
La devoció es va transmetre des de Santa Brigida.
AQUÍ TENIU LES SET GRÀCIES:
Donaré pau a les seves famílies.
Seran il·lustrats sobre els misteris divins.
Els consolaré en els seus dolors i els acompanyaré en la seva feina.
Els donaré el que demanin fins que s’oposi a l’adorable voluntat del meu Fill diví o a la santificació de les seves ànimes.
Els defensaré en les seves batalles espirituals amb l’enemic infernal i els protegiré en cada moment de la seva vida.
Els ajudaré visiblement en el moment de la seva mort, veuran el rostre de la seva mare.
He obtingut del meu Fill diví que aquells que propaguen aquesta devoció a les meves llàgrimes i dolors seran portats directament d’aquesta vida terrenal a la felicitat eterna, ja que tots els seus pecats seran perdonats i el meu Fill i jo serem el seu consol etern i alegria.
SET DOLORS
La profecia de Simeó. (Sant Lluc 2:34, 35)
El vol a Egipte. (Sant Mateu 2:13, 14)
La pèrdua de l’Infant Jesús al temple. (Sant Lluc 2: 43-45)
La trobada de Jesús i Maria al Via Crucis.
La crucifixió.
La caiguda del cos de Jesús de la creu.
L’enterrament de Jesús
1. La profecia de Simeó: "I Simeó els va beneir i va dir a Maria, la seva mare: Heus aquí, aquest fill està preparat per a la caiguda i la resurrecció de molts a Israel, i per a un senyal que es contradirà, i la vostra ànima us perforarà una espasa, que des de molts cors es poden revelar pensaments “. - Lluc II, 34-35.
2. La fugida cap a Egipte: “I després que ells (els savis) havien marxat, heus aquí que un àngel del Senyor es va aparèixer a Josep dormint, dient: Aixeca’t, agafa el nen i la seva mare i vola a Egipte; fins que us ho diré, perquè passaria que Herodes buscarà el nen per destruir-lo. Qui es va aixecar, va agafar el nen i la seva mare a la nit i es va retirar a Egipte. - Opac. II, 13-14.
3. La pèrdua del Nen Jesús al temple: “Havent complert els dies que van tornar, el Nen Jesús va romandre a Jerusalem, i els seus pares no ho sabien, i pensant que estaven en companyia, van venir un dia viatjant, i el van buscar entre els seus familiars i coneguts i, en no trobar-lo, van tornar a Jerusalem, buscant-lo. "Lluc II, 43-45.
4. La trobada de Jesús i Maria al Via Crucis: "I va seguir una gran multitud de persones i dones que van plorar i plorar per ell". - Lluc XXIII, 27.
5. La crucifixió: “El van crucificar, ara era al costat de la creu de Jesús, la seva mare, quan Jesús va veure llavors la seva mare i el deixeble que estimava, va dir a la seva mare: dona: aquí tens el teu fill. que diu al deixeble: Heus aquí la vostra mare. "- Joan XIX, 25-25-27.
6. La tala del cos de Jesús de la creu: "Josep d'Arimatea, un noble conseller, va anar i va anar amb coratge a Pilat i va demanar el cos de Jesús. I Josep va comprar un lli i el va portar, embolicat Ell al bell lli. "
7. L’enterrament de Jesús: “Ara hi havia al lloc on va ser crucificat un jardí i al jardí una nova tomba, on encara no s’havia posat ningú. Allà, doncs, a causa del paration dels jueus, van posar Jesús, perquè la tomba era a prop. "Joan XIX, 41-42.
San Gabriele di Addolorata, va declarar que mai n’havia negat cap
gràcies els qui han confiat en la Mare Dolorosa
Mater Dolorosa Now Pro Nobis!
Els set dolors de la Santíssima Mare de Déu - HISTORYRIA -
El 1668 es va concedir una segona festa separada als servites, per al tercer diumenge de setembre. El seu objecte dels set dolors de Maria. En inserir la festa al calendari romà general de 1814, el papa Pius VII va estendre la celebració a tota l’Església llatina. Es va concedir el tercer diumenge de setembre. El 1913, el papa Pius X va transferir la festa al 15 de setembre, l'endemà de la festa de la Creu. Encara s’observa en aquesta data.
El 1969 la celebració de la Setmana de la Passió es va eliminar del Calendari General Romà com a duplicat de la festa del 15 de setembre. [11] Cadascuna de les dues celebracions s'havia anomenat festa de "Els set dolors de la Santíssima Mare de Déu" (llatí: Septem Dolorum Beatae Mariae Virginis) i incloïa la recitació de l'Stabat Mater com a seqüència. Des de llavors, la festa del 15 de setembre que combina i continua tots dos es coneix com la festa de la "Mare de Déu dels Dolors" (en llatí: Beatae Mariae Virginis Perdolentis), i la recitació de la Stabat Mater és opcional.
Processó en honor de la Mare de Déu dels Dolors com a part de les celebracions de la Setmana Santa a Cocula, Guerrero, Mèxic
Mantenir el calendari tal com està el 1962 encara es permet com una forma extraordinària del ritu romà i, tot i que s’utilitza el calendari revisat del 1969, alguns països, com Malta, l’han mantingut als seus calendaris nacionals. A cada país, l’edició del Missal Romà de 2002 proporciona una col·lecció alternativa per a aquest divendres:
Oh Déu, això és aquesta temporada
ofereix gràcia a la teva Església
imitar devotament la Santíssima Mare de Déu
en contemplar la Passió de Crist,
concedeix-nos, preguem, per la seva intercessió,
que podem aguantar cada dia amb més fermesa
al teu Fill Unigènit
i finalment arribar a la plenitud de la seva gràcia.
En alguns països mediterranis, els feligresos tradicionalment porten estàtues de la Mare de Déu dels Dolors en processons els dies previs al Divendres Sant.