ORACIÓ PER AL DILLUNS DE L’ÀNGEL

Vull repetir-vos avui, Senyor meu, les mateixes paraules que ja us han dit altres. Les paraules de Maria de Magdala, la dona assedegada d’amor, no es van resignar a morir. I ell et va preguntar, tot i que no et podia veure, per què els ulls no veuen allò que realment estima el cor, on eres. Déu es pot estimar, no es pot veure. I et va preguntar, creient que eres el jardiner, on et posaven.

A tots els jardiners de la vida, que sempre és el jardí de Déu, també voldria preguntar-los on han posat el Déu estimat, crucificat per amor.

També voldria repetir les paraules de la pastora marró, la del Cant de les cançons escalfat o cremat pel teu amor, perquè el teu amor s’escalfa i crema, es cura i es transforma, i et va dir, mentre no et veia, sinó que t’estimava i et sentia al costat: "Digueu-me on conduïu el vostre ramat a pasturar i on descanseu en el moment de molta calor".

Sé on conduïu el vostre ramat.

Sé on vas a descansar en el moment de molta calor.

Sé que m’heu cridat, elegit, justificat, satisfet.

Però cultivo el desig sincer d’acompanyar-te, trepitjant els teus passos, estimant el teu silenci, buscant-te quan és fosc o quan la tempesta s’enfada.

No em deixeu trontollar sobre les ones del mar. Em podria enfonsar totalment.

A mi també m'agradaria clamar amb Maria de Magdala:

“Crist, la meva esperança ha ressuscitat.

Ens precedeix a la Galilea dels Gentils "

I vindré a tu, corrent, per veure't i dir-te:

"Senyor meu, Déu meu".