Oració a Sant Agustí que es reciti avui per demanar gràcia
Gran Agustí, el nostre pare i professor, coneixedor dels camins lluminosos de Déu i també de les maneres tortuoses dels homes, admirem les meravelles que la gràcia divina ha treballat en tu, convertint-vos en un testimoni apassionat de la veritat i del bé, al servei dels germans.
Al començament d’un nou mil·lenni marcat per la creu de Crist, ensenya-nos a llegir la història a la llum de la Providència divina, que guia els esdeveniments cap a la trobada definitiva amb el Pare. Orientem-nos cap a destinacions de pau, alimentant al vostre cor els vostres anhels per aquells valors sobre els quals és possible construir, amb la força que ve de Déu, la "ciutat" a escala humana.
La profunda doctrina que, amb un estudi amorós i pacient que heu tret de les fonts sempre permanents de les Escriptures, il·lumina els que avui són temptats d’alienar els miratges. Obteniu el coratge per emprendre el camí cap a aquell "home interior" en el qual El que sol pot donar pau al nostre cor inquiet.
Molts dels nostres contemporanis semblen haver perdut l’esperança de poder, entre les moltes ideologies contrastades, arribar a la veritat, de les quals, tanmateix, el seu íntim conserva la nostàlgia punyent. Els ensenya a no renunciar mai a la investigació, amb la certesa que, al final, el seu esforç serà recompensat per la trobada que compleixi amb aquella Veritat suprema que és la font de tota la veritat creada.
Finalment, Sant Agustí, també envia'ns una espurna d'aquell amor ardent per l'Església, la mare catòlica dels sants, que va recolzar i animar els esforços del teu llarg ministeri. Permet que, caminant junts sota la tutela dels legítims Pastors, arribem a la glòria de la pàtria celestial, on, amb tots els beneits, podrem unir-nos amb el nou canticle de l’al·leluia sense fi. Amén.
de Joan Pau II
Oració escrita per Sant'Agostino
Ets gran, Senyor, i ben digne d’elogis; gran és la teva virtut i la teva saviesa incalculable. I l’home vol lloar-te, una partícula de la teva creació, que porta al voltant del seu destí mortal, que porta al seu voltant la prova del seu pecat i la prova que resisteixes a l’orgull. Però l'home, partícula de la vostra creació, vol elogiar-te. Vostè és qui l’estimula a delectar-se en el vostre elogi, perquè ens heu fet per vosaltres mateixos, i el nostre cor no té descans fins que descansi en vosaltres. Doneu-me, Senyor, que sàpiga i entengui si primer heu de invocar-vos o lloar-vos, primer conèixer-los o invocar-los. Però, com podria invocar-te algú que no sap que et pot invocar? Per desconeixement, podia invocar-ho per això. Llavors, convé invocar-lo per saber-ho? Però, com li cridaran, en qui no creien? I com preguntar si primer ningú dóna l’anunci? Aquells que el busquen lloaran el Senyor, perquè buscant-lo el troben i en trobar-lo el faran elogiar. Puc buscar-te, Senyor, invocant-te i invocar-te creient en tu, perquè el nostre anunci ens ha arribat. Senyor, la meva fe us invoca, que m’heu donat i inspirat a través del vostre fill fet home, a través de l’obra del vostre anunciador.