Quin és el significat de sagrari

El tabernacle del desert era un lloc de culte portàtil que Déu va ordenar als israelites que els construissin després de salvar-los de l'esclavitud a Egipte. Es va utilitzar durant un any després de creuar el mar Roig fins que el rei Salomó va construir el primer temple a Jerusalem, un període de 400 anys.

Referències al tabernacle de la Bíblia
Èxode 25-27, 35-40; Levític 8:10, 17: 4; Nombres 1, 3-7, 9-10, 16: 9, 19:13, 31:30, 31:47; Josué 22; 1 Cròniques 6:32, 6:48, 16:39, 21:29, 23:36; 2 Cròniques 1: 5; Salms 27: 5-6; 78:60; Fets 7: 44-45; Hebreus 8: 2, 8: 5, 9: 2, 9: 8, 9:11, 9:21, 13:10; Apocalipsis 15: 5.

La tenda de la reunió
Tabernacle significa "lloc de trobada" o "tenda de reunió", ja que era el lloc on Déu vivia entre el seu poble a la terra. Altres noms de la Bíblia per a la tenda de reunions són el tabernacle congregacional, el tabernacle del desert, el tabernacle dels testimonis, la tenda dels testimonis, el tabernacle de Moisès.

Mentre que al mont Sinaí, Moisès va rebre instruccions detallades de Déu sobre com s’havia de construir el tabernacle i tots els seus elements. El poble va fer una donació amb alegria dels diversos materials procedents de les botes rebudes pels egipcis.

El compost del sagrari
Tot el complex del tabernacle de 75 peus de 150 peus estava tancat per una tanca de cortines de lli enganxades als pals i fixades al terra amb cordes i estaques. A la part davantera hi havia una porta del pati de 30 peus d'ample, feta de fils morats i escarlats teixits a la roba trencada.

El pati
Un cop dins del pati, un venerador hauria vist un altar de bronze o un altar de l’holocaust, on es presentaven ofrenes de sacrificis d’animals. No gaire lluny hi havia una conca o conca de bronze, on els sacerdots feien un rentat cerimonial de purificació de mans i peus.

Cap a la part posterior del complex hi havia la mateixa tenda del tabernacle, una estructura de 15 a 45 peus feta d’un esquelet de fusta d’acàcia recoberta d’or, després coberta amb capes de pèl de cabra, pell d’ovella tenyida de vermell. i cabrit. Els traductors no estan d’acord amb la portada superior: pells de teixó (KJV), pells de vaca marina (NIV), dofins o pells de porpoïta (AMP). L’entrada a la tenda de campanya es feia a través d’una pantalla de fil blau, morat i escarlata teixida amb roba fina torçada. La porta sempre estava orientada a l'est.

El lloc sagrat
La cambra frontal de 15 peus de 30 peus, o lloc sagrat, contenia una taula amb panell, també anomenada pa d’ovella o pa de presència. Al davant hi havia un canelob o menorah, modelat sobre un ametler. Els seus set braços eren martellats per una sòlida peça d'or. Al final d’aquella habitació hi havia un altar d’encens.

La cambra posterior de 15 a 15 peus era el lloc més sant, o sant dels sants, on només podia acudir el gran sacerdot, un cop a l'any el dia de l'expiació. Separava les dues cambres era un vel fet de fils blaus, morats i escarlats i de lli. A la tenda es brodaven imatges de querubins o àngels. En aquella cambra sagrada només hi havia un objecte, l’arca de l’aliança.

L’arca era una caixa de fusta recoberta d’or, amb estàtues de dos querubs a la part superior les unes amb les altres, amb les ales tocades les unes a les altres. La tapa, o lloc de misericòrdia, era on Déu coneixia el seu poble. A l’arca hi havia les tauletes dels Deu Manaments, un pot de manà i un pal d’ametlles d’Aaron.

Tot el tabernacle va trigar set mesos a completar-se, i va acabar el núvol i el pilar de foc –la presència de Déu–.

Un tabernacle portàtil
Quan els israelites van acampar al desert, el tabernacle es trobava just al centre del campament, amb les 12 tribus acampades al seu voltant. Durant el seu ús, el tabernacle fou mogut diverses vegades. Tot es podia embolicar en bous quan la gent marxés, però l’arca de l’aliança la portava a mà Leviti.

El viatge del tabernacle va començar a Sinaí, després va romandre a Kadesh durant 35 anys. Després que Josuè i els jueus travessessin el riu Jordà cap a la Terra Promesa, el tabernacle va romandre durant set anys a Gilgal. La seva propera casa va ser Shiloh, on va romandre fins al moment dels jutges. Més tard es va establir a Nob i Gibeon. El rei David va tenir el tabernacle erigit a Jerusalem i va fer que Perez-uzza portés l’arca i s’hi instal·lés.

El significat del sagrari
El tabernacle i tots els seus components tenien significats simbòlics. En general, el sagrari era una prefiguració del sagrari perfecte, Jesucrist, que és Emmanuel, "Déu amb nosaltres". La Bíblia indica constantment el proper Messies, que va complir el pla amorós de Déu per a la salvació del món:

Tenim un gran sacerdot que es va asseure al lloc d’honor al costat del tron ​​del majestuós Déu del cel. Allà va ministrar al Tabernacle celestial, el veritable lloc de culte que va ser construït pel Senyor i no per les mans humanes.
I com que tot gran sacerdot està obligat a oferir regals i sacrificis ... Serveixen en un sistema de culte que només és una còpia, una ombra del real al cel ...
Però ara, el nostre gran sacerdot, Jesús ha rebut un ministeri molt superior a l’antic sacerdoci, ja que és ell qui media per a nosaltres un pacte molt millor amb Déu, basat en millors promeses. (Hebreus 8: 1-6, LLL)
Avui Déu continua vivint entre la seva gent, però d’una manera encara més íntima. Després de l’ascensió de Jesús al cel, va enviar l’Esperit Sant a viure dins de tots els cristians.