Quan Déu t’envia en una direcció inesperada

El que passa a la vida no sempre és ordenat ni és previsible. Aquí hi ha algunes idees per trobar la pau enmig de la confusió.

Girs inesperats
He caminat per la vorera que voreja el costat oest de Central Park aquest matí meravellant-me de la seva geometria: les pedres hexagonals sota els meus peus estaven delimitades per maons de parquet, amb una paret de pedra ordenada al costat. Just més enllà de la paret, es trobava el mateix parc, on delicades branques d’arbres nus s’entrellaçaven en el cel blau i dels tentacles de teix emergien un soroll erràtic de pardals domèstics.

El contrast entre la vorera recta, ordenada i feta per l’home i l’enrenou i remolinat exuberància de la natura just més enllà del seu límit em va portar a pensar sobre les diferències entre la creació de Déu i la de l’home.

El món conté innombrables exemples de cercles fets per Déu: la lluna, els melic, el raïm, les gotes d’aigua i el centre de les flors. Els triangles també es noten fàcilment. Hi ha nassos i orelles de gatets, coníferes, cims de les muntanyes, fulles d’atzavara i delta del riu.

Però, què passa amb la forma més comuna al món artificial, el rectangle? Vaig buscar el meu cervell per trobar contraparts naturals i, tot i que vaig pensar i pensar que només en tenia dues: dents i cristalls de sal. Això em va sorprendre. Preferim els rectangles simplement perquè és més fàcil planificar i construir amb blocs i línies rectes? O té alguna cosa a veure amb la manera com els humans tendeixen a suposar que la vida ha de ser lineal? No ho sé.

Hi ha una dita que diu que Déu escriu directament amb línies tortes. Mentre miro la bellesa d’un arbre a l’hivern, amb les seves branques, branquetes i branquetes que arriben al cel amb un patró aparentment confús, però òbviament planificat, puc comprendre alguna cosa del que significa.

El pla de Déu no sempre és ordenat i previsible de la manera que vull que sigui. Hi ha girs i girs a la meva vida que no puc predir ni predir. Això no vol dir que la derivació en direccions inesperades sigui incorrecta o incorrecta. Tot el que significa és que, en tots els llocs nous que estic, he de seguir creixent, arribant, vivint per al Senyor i amb ell.