Rebem càstigs quan pequem?
I. - Un home ofès per un altre voldria venjar-se, però no ho pot fer fàcilment, a part que aquesta venjança genera el pitjor. Déu, en canvi, pot i té dret, ni ha de témer les represàlies. Ens podria castigar traient-nos la salut, les substàncies, els familiars, els amics i la vida mateixa. Però és estrany que Déu castigui en aquesta vida, som nosaltres mateixos qui ens castiguem.
II. - Amb el pecat cadascun de nosaltres fa una elecció. Si aquesta elecció és definitiva, cadascú tindrà el que ha escollit: el bé més alt o el mal més alt; felicitat eterna o turment etern. Feliços els que podem obtenir perdó per la sang de Crist i els dolors de Maria! abans d’una elecció definitiva!
III. - És urgent posar un "prou" per pecar, abans que Déu pronunciï el seu "prou!". Tenim moltes advertències: desgràcies familiars, un lloc perdut, esperances decebudes, calúmnies, turments espirituals, insatisfaccions. I si hagués perdut fins i tot el remordiment de la consciència, tindria el càstig més gran! No podem dir que Déu mai no castiga ni durant la nostra vida. Durant molt de temps, molts flagells, malalties o accidents naturals que s’han produït s’han considerat els càstigs de Déu pels pecats. Simplement no pot ser cert. Però també és cert que la bondat d’un pare recorre a algun càstig per una trucada del seu fill.
EXEMPLE: Sant Gregori el Gran - L’any 589 tota Europa va quedar devastada per una horrible plaga i la ciutat de Roma va ser la més afectada. Sembla que els morts eren tants que ni tan sols van trobar el temps per enterrar-los. S. Gregorio Magno, llavors pontífex a la cadira del s. Pere va ordenar oracions públiques i processons de penitència i dejunis. Però la plaga va persistir. Després es va dirigir particularment a Maria fent que la seva imatge es portés en processó; al contrari, se la va endur ell mateix i seguit de la gent va creuar els principals carrers de la ciutat. Les cròniques diuen que la plaga semblava desaparèixer com per art de màgia, i els cants d’alegria i agraïment aviat van començar a substituir els gemecs i crits de dolor.
FIORETTO: Reciteu el sant rosari, privant-vos potser d'alguna recreació en va.
OBSERVAR: Retingueu-vos una estona davant una imatge de Maria, suplicant-li que aplaci la justícia divina al vostre respecte.
GIACULATORIA: Tu, que ets la Mare de Déu, per a nosaltres potents rèpliques.
ORACIÓ: O Maria, hem pecat sí, i ens mereixem el càstig de Déu; però tu, bona mare, recorre la nostra mirada de misericòrdia i suplica la nostra causa davant el tron de Déu. Tu ets la nostra poderosa defensora, elimina els flagells. Esperem que tot sigui de vosaltres, o seràs, o piadós, o dolça Mare de Déu!