El que va dir Padre Pio als seus fills espirituals i també ens ho diu

1. Preguem ... esperem ... no ens molestem ... Déu és misericordiós i escoltarà la vostra oració.

2. Jesús i Maria converteixen tots els seus dolors en goias.

3. Quan els enemics de la nostra salut clamen al nostre voltant, és un bon senyal; significa que l'enemic està fora i no dins de la nostra ànima.

4. Sempre menyspreem el diable i les seves males arts; mai no va dir res, inclosa la veritat, en benefici de les ànimes.

5. Un fill espiritual va preguntar a Padre Pio: Pare, quan ja no et podrem veure entre nosaltres on trobar-te? On parlar amb tu?

6. El Pare va respondre: aneu davant del Santíssim Sagrament i em trobareu allà.

7.Per què quant estimes els vostres fills? El Pare va respondre: quanta distància hi ha entre la terra i el cel, quant estimo la meva ànima mateixa.

8. Més aviat el dimoni em turmenta. El Pare li va respondre: que es faci ara, que després el turmentarem.

9. El Pare pateix molt del diable per culpa de vosaltres? Resposta: Diu que el faig patir més que San Michele.

10. Pare, pateixo molt! Resposta: Fill, recorda que la prova que pel teu amor t’he de donar, m’ha travessat el cor primer.

11. Pare veig moltes persones consagrades que no serveixen, sinó que dificulten o s’oposen al Senyor! Fill, l’Església no es critica a si mateixa sinó que s’estima a si mateixa.

12. El Sant Pare Pio va dir en els seus escrits sobre la caiguda en el pecat i el malestar que immediatament sorgeix: quan caiem en el pecat, encara que sigui greu, ens hem de lamentar sí dels nostres fracassos, però amb un dolor pacífic, sempre confiant en el seu pietat infinita. Correm immediatament i tan aviat com puguem cap al tribunal de justícia i perdó on ens espera ansiosament i, després del perdó que ens ha donat, posem sobre els nostres errors, mentre ens col·loca, una pedra sepulcral.

Dijo el Pare, el pecat perdonat, l’oblida i, sincerament com ho fa Déu, no ho sé ni el Pare tampoc ho sabia.

La desconfiança, la desesperació, el desànim, l’ansietat i la inquietud són mercaderies de l’enemic i no provenen de Déu. Com que no prové de Déu, és produït pel diable o pel nostre orgull simulat i, per tant, ha de ser expulsat. Sempre hem de tenir una confiança total i inquebrantable en la seva infinita misericòrdia. El perdó és la feina de l’Altíssim i demanar perdó ha de ser la nostra primera ocupació. Troba un altre que ens hagi estimat com ell si pots! Crec que fins ara ningú no ha mort a la creu i ha patit tant com ho va fer pel bé dels seus crucificadors. I són molt rars també els que es deixen morir per éssers estimats o amics.

El Sant Pare Pio ha patit allò impensable i inimaginable i tot el que podria patir una pobra criatura humana. Ell mateix, però, va dir que per arribar als sofriments del nostre Redemptor en necessitem alguns i ... si en volem alguns ...

Consolidem-nos doncs que som estimats i sempre tindrà cura de si mateix i ens recuperà sempre que tinguem fe en el seu amor.

Una altra cosa que el Pare va recomanar va ser la de no repensar els pecats perdonats amb el dubte de si van ser absolts o no, si van ser confessats bé o no, sempre que no es fes amb voluntat deliberada, perquè ofèn el Senyor. Ja no recorda res que li hem fet malament i per què dubtar del seu perdó? És una gran ofensa al seu cor amorós.

Si un pensament per això ha d’entrar al nostre cor és contemplar sempre la seva gran bondat.

13. Pare, com el fill pròdic, vaig dissipar tots els dons de Déu: com recuperar el temps perdut? Resposta: multiplica les bones obres.

14. Pare, digues-me si estimo Jesús. Resposta: I per què continua lluitant? Què són aquests gemecs? No és amor?

15. Pare, el Senyor és tan generós per a mi, no sóc tan generós amb ell, respon: si no podeu fer coses grans humiliades.

16. Pare, tot és més difícil que abans, per què? Resposta: perquè abans eren els consols els que et feien córrer, ara, filla meva, ets tu qui corre després de l’amor. L’amor vol ser provat.

17. Pare, com puc correspondre a aquesta gràcia que se m'ha concedit? Resposta: expandiu la vostra ànima en agraïment a Jesús. Donem-ho tot a Jesús, tal com ens ho va donar tot, sense reserves.

18. Pare, em sent fred en l'amor de Déu. Resposta: el cor pot ser de pedra, després ... de carn, després ... diví.

19. El Pare va dir que l’amor és sinònim d’amarg. Només al Cel la nostra felicitat serà total i inimaginable i va dir que no hi haurà cap desig que no se li concedeixi de forma immediata. Podrem estar individualment amb Jesús malgrat estar entre una multitud d’ànimes que no es poden comptar.

20 Va tornar a dir: «Filla meva, t'estimo al mateix nivell que la meva ànima, però pobre de tu que has caigut en aquestes mans». Volia dir que hom camina cap a Déu per amor o per força. Vol als seus fills ben aviat al cel i, de fet, si és possible, també vol estalviar-li el purgatori. Es diu entre els seus fills que els esperava al llindar del cel, i també quan Jesús el va acollir amb tanta glòria a la porta del Sant Paradís per deixar-lo entrar, el Sant Pare Pio va dir: Jesús permet-me que em quedi aquí a l'entrada del vostre Sant Paradís fins que vaig veure entrar l'últim dels meus fills ... llavors la meva alegria serà completa i farem una gran i eterna festa al vostre amor i la vostra bondat. Això mostra quant li encantava i quant estima a cadascun dels seus fills. Encara va dir que sóc tot de cadascun. Tots els meus fills poden dir que el pare Pio és meu.

21. Una filla li va preguntar: el pare enemic vol que cregui que em separarà de vosaltres. Ell va respondre: no patiu la meva filla, sou unitat per a mi en l'Amor i la Sang de Crist i el que Déu ha unit en el seu amor diví no es pot separar mai, sinó que romandrà unit per a l'eternitat.

22. Un fill li va preguntar: Pare vaig pregar perquè m’havies de donar la gràcia, però després d’haver resat tant, la gràcia no m’havia vingut. Vaig pregar als vostres pares Grazio i la mare Giuseppa i de seguida em van venir la gràcia, per què? Resposta: Heu trobat el camí correcte. Un fill ha d’obeir els seus pares.

Una filla li va preguntar: el pare Jesús estima les ànimes penedides com les ànimes correctes? Va respondre: teniu un exemple a Magdalena. El Senyor Jesús no només no rebutja les ànimes penedides, per molt que siguin pecaminoses, sinó que també busca constantment ànimes obstinades.