Contes des de la coma ... i més enllà

Després de la mort hi ha una gran llum, en la qual podem observar la nostra interioritat. El pecat és viu, pobla les nostres ànimes amb criatures aterridores. Els podem veure. El pecat no és gratuït i presenta la seva factura. Quan morim veiem les conseqüències dels nostres pecats: el bé no fet, el mal consell que va conduir al mal fet pels altres i el mal fet per nosaltres mateixos. El pecat arruïna la creació, sembra la corrupció, una poma podrida que arruïna els que estan en contacte. Jesús ens estén les mans, com si volgués atraure un nen cap a ell, respectant la nostra llibertat. No s’imposa, patint en el seu cor la nostra negativa eventual. Mentrestant, doncs, veig els meus altres "pares", perquè Jesús em mostra el pare de la mentida. A més dels pecats vius, a Jesús i al pare de les mentides, veig moltes persones mortes, conegudes i desconegudes. Al principi, tot és tan bonic que ja no hi ha marxa enrere. Si el nostre lloc es troba a les capes menys lluminoses, la llum es torna tènue. Progressivament es produeix la sensació d'arribar a l'amor de Déu que ja no es percep. Només hi queden criatures bestials, dins i fora de mi. El nostre cor està nu: veig les meves idolatries. S’obre tot el llibre de la meva vida. Satanàs m’acusa cridant: aquesta ànima és meva! Veiem cada vegada que Déu, que sempre ens busca, ha enviat una persona, una circumstància, un judici, per convertir-nos. Ignorat. La prova es va convertir en temptació i la temptació es va convertir en pecat, sense penediment, sense confessió, sense penitència, sense perdó. El cor de Crist és al meu cor des del dia del bateig, instal·lat a l’ànima, que rebem com a adult des del moment de la concepció, i està present en tots els homes. Jesús és allà dins i respecta la meva llibertat. L’ànima el dia del bateig es vesteix del mateix blanc brillant que veiem morir. Tacat i esquinçat pel pecat, deixat sense cura, rentat o reparació, aquesta túnica es va llançant progressivament amb pecats cada cop pitjors. A cada confessió, Jesús sagna i diu: aquesta ànima és meva, la vaig pagar al preu de la meva sang. La confessió ressuscita l’ànima morta en el pecat. L'ànima en la gràcia de Déu va amb el cos per fer comunió amb Jesús l'Eucaristia. La Verge passa entre els presents, oferint del seu cor immaculat les gràcies merescudes pel sacrifici de Jesús crucificat, elevant el nostre cor a les gràcies del Pare per la salvació que podem obtenir. Com l’Eucaristia ens cristifica, l’Esperit Sant ens santifica i ens permet contemplar el misteri d’un amor tan gran: Déu encarnat, crucificat i ressuscitat. El dimoni també és present i intenta distreure’ns, per no deixar volar el nostre esperit més enllà de les mesures d’allò que veiem avorrit. No veiem a Jesús sagnant, que ens diu, un per un, que t'estimo i, per tant, vaig a la creu per morir per tu, per salvar-te. Acompanya’m per la salvació de les ànimes.