Reflexiona avui aquesta imatge del cel: la casa del nostre Pare

“A casa del meu pare hi ha molts llocs de residència. Si no hi fos, us hauria dit que us hauria preparat un lloc? I si vaig a preparar-vos un lloc, tornaré de nou i us portaré a mi mateix, de manera que fins on estigueu. "Joan 14: 2–3

De tant en tant, és important que ens centrem en la gloriosa realitat del cel. El cel és real i, si Déu vol, un dia hi estarem tots units amb el nostre Déu trinitari. Si entenguéssim el cel correctament, ho desitjaríem amb un amor profund i ardent i esperaríem que fos un poderós anhel, ple de pau i alegria sempre que ho pensem.

Malauradament, però, la idea de deixar aquesta Terra i conèixer el nostre Creador és un pensament aterrador per a alguns. Potser és la por a allò desconegut, el coneixement que deixarem enrere als nostres éssers estimats, o potser fins i tot la por que el Cel no sigui el nostre darrer lloc de descans.

Com a cristians, és fonamental que treballem per promoure un gran amor pel Paradís adquirint una correcta comprensió no només del Cel en si, sinó també de la finalitat de la nostra vida a la Terra. El cel ens ajuda a ordenar les nostres vides i ens ajuda a mantenir-nos en el camí que ens porta a aquesta felicitat eterna.

Al passatge anterior se'ns dóna una imatge del Cel molt consoladora. És la imatge de la "casa del pare". És bo pensar en aquesta imatge perquè revela que el cel és la nostra llar. La llar és un lloc segur. És un lloc on podem ser nosaltres mateixos, relaxar-nos, estar amb els nostres éssers estimats i sentir que pertanyem. Som fills i filles de Déu i vam decidir pertànyer a ell amb ell.

Reflexionar sobre aquesta imatge del cel també hauria de consolar aquells que han perdut un ésser estimat. L’experiència d’acomiadar-se, per ara, és molt difícil. I hauria de ser difícil. La dificultat de perdre un ésser estimat revela que hi ha amor veritable en aquesta relació. I està bé. Però Déu també vol que els sentiments de pèrdua es combinin amb l’alegria mentre reflexionem sobre la realitat del nostre ésser estimat amb el Pare a casa seva per l’eternitat. Allà són més feliços del que mai ens podem imaginar i algun dia serem cridats a compartir aquesta alegria.

Reflexiona avui sobre aquesta imatge del cel: la casa del nostre Pare. Seieu amb aquesta imatge i deixeu que Déu us parli. En fer això, deixeu que el vostre cor s’atrau cap al Cel perquè aquest desig us ajudi a dirigir les vostres accions aquí i ara.

Senyor, desitjo ardentment estar amb vosaltres eternament al paradís. Desitjo ser reconfortat, consolat i ple d’alegria a casa vostra. Ajudeu-me a mantenir-ho sempre com a objectiu a la vida i a créixer, cada dia amb el desig d’aquest lloc de descans final. Jesús crec en tu.