Reflexioneu avui sobre les veritables necessitats dels que us envolten

"Vine sol a un lloc desert i descansa una estona". Marc 6:34

Els Dotze acabaven de tornar d’anar al camp a predicar l’evangeli. Estaven cansats. Jesús, en la seva compassió, els convida a marxar amb ell per descansar una mica. Després pugen en un vaixell per arribar a un lloc desert. Però quan la gent se n’assabenta, s’afanya a peu cap a on es dirigia la barca. Així, quan arriba el vaixell, hi ha una multitud que els espera.

Per descomptat, Jesús no s’enfada. No es deixa desanimar pel desig ardent de la gent d’estar amb Ell i amb els Dotze. En canvi, l'Evangeli explica que quan Jesús els va veure, "el seu cor es va commoure amb pietat" i va començar a ensenyar-los moltes coses.

A la nostra vida, després d’haver servit bé als altres, és comprensible desitjar descansar. Jesús també ho desitjava per a ell i per als seus apòstols. Però l’únic que Jesús va permetre “interrompre” el seu descans va ser el clar desig de la gent d’estar amb Ell i nodrir-se de la seva predicació. Hi ha molt a aprendre d’aquest exemple del nostre Senyor.

Per exemple, hi ha moltes vegades que un pare pot voler estar sol durant un temps, tot i que sorgeixen problemes familiars que requereixen la seva atenció. Els sacerdots i els religiosos també poden tenir deures inesperats derivats del seu ministeri, que pot semblar que, al principi, interrompen els seus plans. El mateix es pot dir per a qualsevol vocació o situació de la vida. És possible que pensem que necessitem una cosa, però, després, les trucades de deures i ens trobem amb la necessitat d’una altra manera.

Una clau per compartir la missió apostòlica de Crist, ja sigui per a les nostres famílies, Església, comunitat o amics, és estar preparats i disposats a ser generosos amb el nostre temps i energia. És cert que de vegades la prudència dictaminarà la necessitat de descansar, però d’altres la crida a la caritat substituirà allò que percebem com una necessitat legítima del nostre descans i relaxació. I quan ens requereixi una veritable caritat, sempre trobarem que el nostre Senyor ens dóna la gràcia necessària per ser generosos amb el nostre temps. Sovint és en aquells moments quan el Senyor opta per utilitzar-nos de maneres que realment es transformen per als altres.

Reflexioneu avui sobre les veritables necessitats dels que us envolten. Hi ha gent que es beneficiaria molt del vostre temps i atenció avui? Hi ha necessitats que tinguin els altres que requereixin que canvieu els vostres plans i que us doneu d'una manera difícil? No dubteu a lliurar-vos generosament als altres. De fet, aquesta forma de caritat no només es transforma per als que servim, sinó que sovint és una de les activitats més reparadores i reparadores que podem fer per nosaltres mateixos.

Senyor meu generós, t’has donat sense reserves. La gent va venir a Vostè en la seva necessitat i no va dubtar a servir-los per amor. Dóna’m un cor que imiti la teva generositat i ajuda’m a dir sempre “Sí” a l’obra benèfica a la qual estic cridat. Puc aprendre a experimentar una gran alegria en servir els altres, especialment en aquelles circumstàncies de vida no planificades i inesperades. Jesús, crec en tu.