Reflexiona, avui, sobre el Pare Nostre, l’oració ensenyada per Jesús

Jesús pregava en un lloc determinat i, quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: "Senyor, ensenya’ns a pregar tal com va ensenyar Joan als seus deixebles". Lluc 11: 1

Els deixebles van demanar a Jesús que els ensenyés a resar. Com a resposta, els va ensenyar la pregària del "Pare nostre". Hi ha molt a dir sobre aquesta oració. Aquesta oració conté tot el que hem de saber sobre la pregària. És una lliçó catequètica sobre la pròpia oració i conté set peticions al Pare.

Santificat sigui el teu nom: "Santificat" significa ser sant. Mentre preguem aquesta part de la pregària, no pregem perquè el nom de Déu es converteixi en sant, perquè el seu nom ja és sant. Més aviat, preguem perquè aquesta santedat de Déu sigui reconeguda per nosaltres i per totes les persones. Preguem que hi hagi una profunda reverència pel nom de Déu i que sempre tractem Déu amb l’honor, la devoció, l’amor i la por adequats a què som cridats.

És especialment important remarcar la freqüència amb què el nom de Déu s’utilitza en va. Aquest és un fenomen estrany. Us heu preguntat mai per què, quan la gent s’enfada, maleeix el nom de Déu? És estrany. I, de fet, és demoníac. La ràbia, en aquests moments, ens convida a actuar contràriament a aquesta pregària i a l’ús correcte del nom de Déu.

Déu mateix és sant, sant, sant. És tres vegades sant! En altres paraules, és el més sagrat! Viure amb aquesta disposició bàsica del cor és la clau per a una bona vida cristiana i una bona vida d’oració.

Potser una bona pràctica seria honorar regularment el nom de Déu. Per exemple, quin costum tan meravellós seria dir regularment: "Jesús dolç i preciós, t'estimo". O bé, "Déu gloriós i misericordiós, t'adoro". Afegir adjectius com aquests abans d’esmentar Déu és un bon hàbit en què es pot prendre com a forma de complir aquesta primera petició de la pregària del Senyor.

Una altra bona pràctica seria referir-nos sempre a la "Sang de Crist" que consumim a la missa com a "Sang preciosa". O l'amfitrió com a "hoste sagrat". Hi ha molts que cauen en el parany de dir-ne simplement "vi" o "pa". Probablement això no sigui perjudicial ni tan sols pecaminós, però és molt millor entrar en la pràctica i l’hàbit d’honrar i venerar tot allò relacionat amb Déu, especialment la Santíssima Eucaristia.

Vinga el teu regne: aquesta petició de l’Oració del Senyor és una manera de reconèixer dues coses. En primer lloc, reconeixem que Jesús algun dia tornarà amb tota la seva glòria i establirà el seu Regne permanent i visible. Aquest serà el moment del Judici Final, quan el Cel i la Terra actuals desapareixeran i s’establirà el nou ordre. Per tant, resar aquesta petició és un reconeixement ple de fe d’aquest fet. És la nostra manera de dir que no només creiem que això passarà, sinó que també ho esperem i resem per això.

En segon lloc, ens hem d’adonar que el Regne de Déu ja és aquí entre nosaltres. De moment és un regne invisible. És una realitat espiritual que ha de convertir-se en una realitat global present al nostre món.

Pregar perquè vingui el "Regne de Déu" significa que desitgem que primer prengui més possessió de les nostres ànimes. El Regne de Déu ha d’estar dins nostre. Ha de regnar al tron ​​dels nostres cors i nosaltres ho hem de permetre. Per tant, aquesta ha de ser la nostra pregària constant.

També pregem perquè el Regne de Déu es faci present al nostre món. Déu vol transformar l’ordre social, polític i cultural en aquest moment. Per tant, hem de resar i treballar per això. La nostra oració perquè el Regne vingui també és una manera de comprometre’ns amb Déu per permetre’l que ens faci servir amb aquest propòsit. És una pregària de fe i coratge. Fe perquè creiem que ens pot utilitzar, i coratge perquè al maligne i al món no els agradarà. A mesura que el Regne de Déu s’estableixi en aquest món a través de nosaltres, ens trobarem amb una oposició. Però està bé i cal esperar-ho. I aquesta petició és, en part, per ajudar-nos en aquesta missió.

La vostra voluntat es farà a la Terra tal com es fa al Cel: pregar perquè vingui el Regne de Déu significa també que intentem viure la voluntat del Pare. Això es fa quan entrem en unió amb Crist Jesús, que va complir la voluntat del seu Pare amb perfecció. La seva vida humana és el model perfecte de la voluntat de Déu i també és el mitjà pel qual vivim la voluntat de Déu.

Aquesta petició és una manera de comprometre’ns a viure en unió amb Crist Jesús. Prenem la nostra voluntat i la confiem a Crist perquè la seva voluntat visqui en nosaltres.

D’aquesta manera comencem a omplir-nos de totes les virtuts. També ens omplirem dels dons de l’Esperit Sant que són necessaris per viure la voluntat del Pare. Per exemple, el do del coneixement és un do mitjançant el qual arribem a saber què vol Déu de nosaltres en situacions particulars de la vida. Per tant, resar aquesta petició és una manera de demanar a Déu que ens ompli de coneixement de la seva voluntat. Però també necessitem el coratge i la força necessaris per després viure aquesta voluntat. Per tant, aquesta petició també prega per aquells dons de l’Esperit Sant que ens permetin viure allò que Déu revela com el seu pla diví per a les nostres vides.

Obbviament, també és una intercessió per a totes les persones. En aquesta petició, preguem que tots vinguin a viure en unitat i harmonia amb el pla perfecte de Déu.

Pare nostre que estàs al cel, santificat sigui el teu nom. Vine al teu regne. La teva voluntat es farà tant a la terra com al cel. Doneu-nos avui el pa de cada dia i perdoneu les nostres faltes, com perdonem els qui transgredeixen contra nosaltres i no ens porten a la temptació, sinó que ens alliberen del mal. Jesús, crec en tu.