Reflexioneu avui sobre l’escolta i l’observació i si us deixeu participar en Jesús

Mentre Jesús parlava, una dona de la multitud va cridar i li va dir: "Feliç l’úter que et va parir i el pit que vas alletar". Ell va respondre: "Més aviat, feliços els que escolten la paraula de Déu i la guarden". Lluc 11: 27-28

Escoltes la Paraula de Déu? I si el sents, ho mires? Si és així, podeu considerar-vos entre els que realment són beneïts pel nostre Senyor.

Curiosament, la dona que parla amb Jesús en aquest passatge honrava la seva mare dient que era beneïda per portar-lo i alimentar-lo. Però Jesús honora la seva mare en un grau encara més gran afirmant el que fa. L’honora i la diu beneïda perquè ella, més que ningú, escolta la Paraula de Déu i l’observa perfectament.

Escoltar i fer són dues coses molt diferents. Tots dos fan molt d’esforç en la vida espiritual. Primer de tot, escoltar la Paraula de Déu no és simplement una audició o lectura de la Bíblia. "Sentir" en aquest cas significa que Déu s'ha comunicat a les nostres ànimes. Vol dir que estem involucrant una persona, el mateix Jesús, i li estem permetent que ens comuniqui allò que vulgui comunicar.

Tot i que pot ser difícil escoltar Jesús parlar i interioritzar el que diu, encara és més difícil deixar que la seva Paraula ens canviï fins al punt que vivim el que va dir. Sovint podem tenir molt bones intencions, però no aconseguim l'acció vivint la Paraula de Déu.

Reflexiona, avui, sobre l’escolta i l’observació. Comenceu escoltant i reflexioneu sobre si us involucreu o no amb Jesús cada dia. A partir d’aquí, reflexioneu si esteu vivint el que sabeu que va dir. Torneu a aquest procés i trobareu que també sou feliços!

Senyor, puc escoltar-me parlant. Que em trobi a la meva ànima i rebi la seva Paraula sagrada. Puc aplicar també aquesta Paraula a la meva vida perquè experimenti les benediccions que em teniu reservades. Jesús, crec en tu.