Acció de gràcies a la Trinitat "he tastat i vist"

Oh Deïtat eterna, oh Trinitat eterna, que, per la unió amb la naturalesa divina, heu fet que la sang del vostre Fill Unigènit valgui tant! Tu, eterna Trinitat, ets com un mar profund, en el qual com més busco més em trobo; i com més trobo, més set de buscar-te creix. Ets insaciable; i l’ànima, assentada al vostre abisme, no està saciada, perquè us queda fam, desitjant-vos cada cop més, oh Trinitat eterna, desitjant-vos veure amb la llum de la vostra llum.
He tastat i vist amb la llum de l’intel·lecte a la teva llum el teu abisme o Trinitat eterna i la bellesa de la teva criatura. Per aquest motiu, veient-me en tu, vaig veure que sóc la teva imatge per a la intel·ligència que em donen del teu poder, Pare etern, i de la teva saviesa, que és apropiada per al teu Fill Unigènit. Llavors l'Esperit Sant, que procedeix de tu i del teu Fill, em va donar la voluntat amb la qual puc estimar-te.
De fet, tu, eterna Trinitat, ets creadora i jo sóc criatura; i sabia, perquè em vas donar la intel·ligència quan em vas recrear amb la sang del teu Fill, que estàs enamorat de la bellesa de la teva criatura.
Oh abisme, o Trinitat eterna, o Deïtat, o mar profund! I què més em podries donar que tu? Ets un foc que sempre crema i no es consumeix. Ets tu qui consumeixes amb la teva calor cada amor propi de l’ànima. Ets un foc que treu tota fredor i il·lumines les ments amb la teva llum, amb aquella llum amb què em vas fer conèixer la teva veritat.
Mirant-me a mi mateix amb aquesta llum, et conec com el bé més alt, el bo sobretot el bé, el bé feliç, el bé incomprensible, el bé inestimable. La bellesa sobretot la bellesa. La saviesa sobretot la saviesa. Efectivament, sou la mateixa saviesa. El menjar dels àngels, que amb el foc de l’amor es va lliurar als homes.
Vesteixes que cobreix tota la meva nuesa. Tu menjar que alimenta els famolencs amb la teva dolçor. Ets dolça sense cap amargor. Oh Trinitat eterna!