Sant Lluís IX de França, Sant del dia pel 25 d’agost

(25 d'abril de 1214 - 25 d'agost de 1270)

La història de Sant Lluís de França
En la seva coronació com a rei de França, Lluís IX va jurar comportar-se com a ungit de Déu, com a pare del seu poble i senyor feudal del rei de la pau. Evidentment, altres reis havien fet el mateix. Lluís era diferent pel fet que realment interpretava els seus deures reials a la llum de la fe. Després de la violència dels dos regnes anteriors, va portar pau i justícia.

Luigi "va agafar la creu" per una croada quan tenia 30 anys. El seu exèrcit es va apoderar de Damietta a Egipte però poc temps després, afeblit per la disenteria i sense suport, va ser envoltat i capturat. Luigi va obtenir l'alliberament de l'exèrcit renunciant a la ciutat de Damietta i pagant un rescat. Va romandre a Síria durant quatre anys.

Louis mereix un mèrit per ampliar la justícia en la funció pública. Les seves regulacions per als funcionaris reials es van convertir en les primeres d'una sèrie de lleis de reforma. Va substituir el procés per la batalla per una forma d'examen de testimonis i va fomentar l'ús de documents escrits als tribunals.

Lluís sempre va ser respectuós amb el papat, però va defensar els interessos reals contra els papes i es va negar a reconèixer la condemna d'Inocenci IV contra l'emperador Frederic II.

Luigi es va dedicar a la seva gent, fundant hospitals, visitant malalts i, com el seu patró Sant Francesc, també cuidava les persones amb lepra. És un dels mecenes de l'Orde Franciscà Secular. Lluís va unir França - senyors i ciutadans, camperols, sacerdots i cavallers - amb la força de la seva personalitat i santedat. Durant molts anys la nació ha estat en pau.

Cada dia, Luigi tenia 13 convidats especials de pobres per menjar amb ell i un gran nombre de pobres rebia menjars a prop del seu palau. Durant l’Advent i la Quaresma, a tothom que es presentava se’ls oferia un àpat, i en Louis sovint els servia en persona. Guardava llistes de persones que ho necessitaven, que alleugiava regularment, a totes les províncies del seu domini.

Preocupat pels nous avenços musulmans a Síria, va liderar una altra croada el 1267 als 41 anys. La seva croada va ser desviada a Tunis pel bé del seu germà. L'exèrcit va ser delmat per la malaltia en un mes i el mateix Lluís va morir en una terra estrangera a l'edat de 56 anys. Fou canonitzat 27 anys després.

Reflexió
Lluís era voluntari, amb mentalitat forta. La seva paraula era absolutament fiable i el seu coratge en l’acció era notable. El més destacable va ser el seu respecte per tothom que havia de fer, especialment per la "gent humil del Senyor". Per tenir cura del seu poble va construir catedrals, esglésies, biblioteques, hospitals i orfenats. Va tractar amb prínceps amb honestedat i justitat. Esperava ser tractat per igual pel rei dels reis, a qui va donar la seva vida, la seva família i el seu país.