San Carlo Borromeo, sant del dia del 4 de novembre

Sant del dia pel 4 de novembre
(2 d'octubre de 1538 - 3 de novembre de 1584)
Arxiu d'àudio
Història de San Carlo Borromeo

El nom de Carlo Borromeo està associat a la reforma. Va viure durant el període de la Reforma Protestant i va contribuir a la reforma de tota l'Església durant els darrers anys del Concili de Trento.

Tot i que pertanyia a la noblesa milanesa i estava relacionat amb la poderosa família Mèdici, Carlo va voler dedicar-se a l’Església. El 1559, quan el seu oncle, el cardenal de Mèdici, va ser elegit papa Pius IV, el va nomenar cardenal diaca i administrador de l’arxidiòcesi de Milà. En aquell moment, Charles encara era un laic i un jove estudiant. A causa de les seves qualitats intel·lectuals, a Charles se li van confiar diversos càrrecs importants relacionats amb el Vaticà i, posteriorment, va ser nomenat secretari d'Estat amb responsabilitat de l'estat papal. La mort prematura del seu germà gran va portar Charles a la decisió final de ser ordenat sacerdot, malgrat la insistència dels seus parents perquè es casés. Immediatament després de ser ordenat sacerdot als 25 anys, Borromeo va ser consagrat bisbe de Milà.

Treballant entre bastidors, San Carlo mereix el mèrit d’haver celebrat el Concili de Trento en sessió quan estava a punt de dissoldre’s en diversos punts. Borromeo va encoratjar el papa a renovar el Concili el 1562, després d'haver estat suspès durant deu anys. Es va fer càrrec de tota la correspondència durant la ronda final. A causa de la seva feina al Consell, Borromeo no va poder residir a Milà fins a la conclusió del Consell.

Finalment, a Borromeo se li va permetre dedicar el seu temps a l’arxidiòcesi de Milà, on el quadre religiós i moral era lluny de ser brillant. La reforma necessària en totes les fases de la vida catòlica, tant del clergat com dels laics, es va iniciar en un consell provincial de tots els bisbes que tenia al seu càrrec. Es van elaborar normes específiques per als bisbes i altres eclesiàstics: si el poble es convertia a una vida millor, Borromeo havia de ser el primer a donar un bon exemple i renovar el seu esperit apostòlic.

Charles va assumir el lideratge en donar un bon exemple. Va dedicar la major part dels seus ingressos a la caritat, va prohibir tots els luxes i va imposar severes penitències. Va sacrificar riquesa, grans honors, estima i influència per esdevenir pobre. Durant la plaga i la fam del 1576, Borromeo va intentar alimentar de 60.000 a 70.000 persones al dia. Per fer-ho, va demanar prestades grans sumes de diners que van trigar anys a amortitzar-se. Mentre les autoritats civils fugien a l’altura de la pesta, va romandre a la ciutat, on cuidava els malalts i moribunds, ajudant els més necessitats.

El treball i les pesades càrregues del seu alt càrrec van començar a afectar la salut de l’arquebisbe Borromeo, cosa que va provocar la seva mort als 46 anys.

Reflexió

Sant Carles Borromeu va fer seves les paraules de Crist: "... Tenia gana i em vas donar a menjar, tenia set i em vas donar de beure, desconegut i em vas rebre, nu i em vas vestir, malalt i tu jo, a la presó i em vas visitar ”(Mateu 25: 35-36). Borromeu va veure Crist en el seu proïsme i sabia que la caritat feta per a l’últim ramat era la caritat feta per Crist.