Sant Ciril d’Alexandria, Sant del dia per al 27 de juny

(378 - 27 de juny de 444)

La història de Sant Ciril d’Alexandria

Els sants no neixen amb els halos al cap. Ciril, reconegut com un gran mestre de l’Església, va començar la seva carrera com a arquebisbe d’Alexandria, Egipte, amb accions impulsives, sovint violentes. Va saquejar i va tancar les esglésies dels heretges novacians –que obligaven a rebatejar aquells que negaven la fe–, va participar en el dipòsit de Sant Joan Crisòstom i va confiscar els béns jueus, expulsant els jueus d’Alexandria en represàlia pels seus atacs contra els cristians.

La importància de Ciril per a la teologia i la història de l’Església rau en el seu suport a la causa de l’ortodòxia contra l’heretgia de Nestori, que va ensenyar que en Crist hi havia dues persones, una humana i una divina.

La controvèrsia es va centrar en les dues naturaleses de Crist. Nestorius no acceptaria el títol de "portadora de Déu" per a Maria. Va preferir el "portador de Crist", dient que en Crist hi ha dues persones diferents, divines i humanes, unides només per una unió moral. Va dir que Maria no era la mare de Déu, sinó només l'home Crist, la humanitat del qual era només un temple de Déu. El nestorianisme implicava que la humanitat de Crist era un simple disfressa.

Presidint com a representant del papa al Concili d'Efes el 431, Ciril va condemnar el nestorianisme i va proclamar a Maria veritablement la "portadora de Déu", la mare de l'única persona que és realment Déu i realment humana. En la confusió que va seguir, Ciril fou destituït i empresonat durant tres mesos, després dels quals fou novament rebut a Alexandria.

A més d’haver de suavitzar part de la seva oposició als que havien estat del costat de Nestori, Ciril va tenir dificultats amb alguns dels seus propis aliats, que consideraven que havien anat massa lluny, sacrificant no només el llenguatge, sinó l’ortodòxia. Fins a la seva mort, la seva política de contenció va mantenir sota control els seus partidaris extrems. Al llit de mort, tot i la pressió, es va negar a condemnar el mestre de Nestori.

Reflexió
Les vides dels sants són precioses no només per la virtut que revelen, sinó també per les qualitats menys admirables que també apareixen. La santedat és un regal de Déu per a nosaltres com a éssers humans. La vida és un procés, responem al do de Déu, però de vegades amb moltes ziga-zagues. Si Ciril hagués estat més pacient i diplomàtic, l’església nestoriana no hauria pogut aixecar-se i mantenir el poder durant tant de temps. Però els sants també han de créixer a partir de la immaduresa, l’estretor i l’egoisme. És perquè ells -i nosaltres- creixem que som veritablement sants, persones que vivim la vida de Déu.