Sant Isaac Jogues i companys, sant del dia del 19 d'octubre
Sant del dia pel 19 d’octubre
(† 1642-1649)
Isaac Jogues i els seus companys van ser els primers màrtirs del continent nord-americà reconeguts oficialment per l’Església. De jove jesuïta, Isaac Jogues, home de cultura i cultura, va ensenyar literatura a França. Va abandonar aquesta carrera per treballar entre els indis hurons del Nou Món i el 1636 ell i els seus companys, sota la direcció de Jean de Brébeuf, van arribar al Quebec. Els hurons van ser constantment atacats pels iroquesos i en pocs anys el pare Jogues va ser capturat pels iroquesos i empresonat durant 13 mesos. Les seves cartes i diaris expliquen com ell i els seus companys van ser conduïts de poble en poble, com van ser apallissats, torturats i obligats a veure com els seus hurons convertits eren maltractats i assassinats.
Una inesperada possibilitat de fugida va arribar a Isaac Jogues a través dels holandesos, que va tornar a França amb les marques del seu patiment. S'havien tallat, mastegat o cremat diversos dits. El papa Urbà VIII li va donar permís per oferir la missa amb les mans mutilades: "Seria vergonyós que un màrtir de Crist no pogués beure la sang de Crist".
Benvingut a casa com un heroi, el pare Jogues hauria pogut seure, agrair Déu pel seu retorn segur i morir pacíficament a la seva terra. Però el seu zel el va tornar a portar a la realització dels seus somnis. En pocs mesos va salpar cap a les seves missions entre els hurons.
El 1646, ell i Jean de Lalande, que havien ofert els seus serveis als missioners, van marxar al país iroqueses creient que s’observaria un tractat de pau signat recentment. Van ser capturats per un grup de guerra Mohawk i el 18 d'octubre el pare Jogues va ser tomahawk i decapitat. Jean de Lalande va ser assassinat l'endemà a Ossernenon, un poble proper a Albany, Nova York.
El primer dels missioners jesuïtes a martiritzar va ser René Goupil que, amb Lalande, havia ofert els seus serveis com a oblat. Va ser torturat junt amb Isaac Jogues el 1642 i el van prendre per descomptat per fer el signe de la creu al front d'alguns nens.
El pare Anthony Daniel, que treballava entre els hurons que poc a poc es convertien en cristians, va ser assassinat pels iroquesos el 4 de juliol de 1648. El seu cos va ser llançat a la seva capella, que va ser cremada.
Jean de Brébeuf va ser un jesuïta francès que va arribar al Canadà als 32 anys i hi va treballar durant 24 anys. Va tornar a França quan els britànics van conquerir Quebec el 1629 i van expulsar els jesuïtes, però va tornar en missió quatre anys després. Tot i que els bruixots van culpar els jesuïtes d’una epidèmia de verola entre els hurons, Jean es va quedar amb ells.
Va compondre catequismes i un diccionari a Huron i va veure 7.000 conversos abans de morir el 1649. Capturat pels iroquesos a Sainte Marie, a prop de Georgian Bay, Canadà, el pare Brébeuf va morir després de quatre hores de tortures extremes.
Gabriel Lalemant havia fet un quart vot: sacrificar la seva vida pels nadius americans. Va ser horriblement torturat fins a la mort juntament amb el pare Brébeuf.
El pare Charles Garnier va ser assassinat a trets el 1649 mentre batejava nens i catequúmens durant un atac iroquès.
El pare Noel Chabanel també va ser assassinat el 1649, abans que pogués respondre a la seva crida a França. Li havia semblat extremadament difícil adaptar-se a la vida de la missió. No sabia aprendre l’idioma i el menjar i la vida dels indis el van capgirar, a més de patir sequedat espiritual durant tota la seva estada al Canadà. Tot i així, va prometre romandre en la seva missió fins a la seva mort.
Aquests vuit màrtirs jesuïtes d'Amèrica del Nord van ser canonitzats el 1930.
Reflexió
La fe i l’heroisme han plantat fe a la creu de Crist al fons de la nostra terra. L’Església d’Amèrica del Nord va néixer de la sang dels màrtirs, com ha passat a tants llocs. El ministeri i els sacrificis d’aquests sants ens desafien a cadascun de nosaltres i ens fan preguntar-nos fins a quin punt és profunda la nostra fe i fins a quin punt el desig de servir fins i tot davant la mort.