Sant Lluís de Tolosa, Sant del dia pel 18 d'agost

(9 de febrer de 1274-19 d'agost de 1297)

Història de Sant Lluís de Tolosa
Quan va morir als 23 anys, Luigi ja era franciscà, bisbe i sant!

Els pares de Luigi eren Carles II de Nàpols i Sicília i Maria, filla del rei d’Hongria. Luigi estava relacionat amb sant Lluís IX del costat del seu pare i Isabel d'Hongria del costat de la seva mare.

Lluís va mostrar els primers signes d’aferrament a la pregària i a les obres corporals de misericòrdia. De petit va prendre menjar del castell per alimentar als pobres. Quan tenia 14 anys, Louis i dos dels seus germans van ser presos com a ostatges per la cort del rei d'Aragó com a part d'un acord polític que va implicar el pare de Lluís. A la cort, Ludovico va ser educat per frares franciscans sota els quals va fer un gran progrés tant en els estudis com en la vida espiritual. Igual que sant Francesc va desenvolupar un amor especial pels malalts de lepra.

Encara com a ostatge, Lluís va decidir renunciar al seu títol reial i convertir-se en sacerdot. Amb vint anys, se li va permetre abandonar la cort del rei d'Aragó. Va renunciar al títol a favor del seu germà Robert i va ser ordenat sacerdot l'any següent. Poc després va ser nomenat bisbe de Tolosa, però el papa va acceptar la petició de Louis de convertir-se en primer lloc en franciscà.

L’esperit franciscà va sobreviure a Lluís. “Jesucrist és tota la meva riquesa; ell només n’hi ha prou ”, repetia Louis. Fins i tot com a bisbe portava l’hàbit franciscà i de vegades suplicava. Va encarregar a un frare que li oferís correccions -en públic si fos necessari- i el frare va fer la seva feina.

El servei de Lluís a la diòcesi de Tolosa va ser ricament beneït. En cap moment va ser considerat un sant. Louis va apartar el 75% dels seus ingressos com a bisbe per alimentar els pobres i mantenir les esglésies. Cada dia alimentava a 25 pobres a la seva taula.

Lluís fou canonitzat el 1317 pel papa Joan XXII, un dels seus antics professors. La seva festa litúrgica és el 19 d’agost.

Reflexió
Quan el cardenal Hugolino, el futur papa Gregori IX, va suggerir a Francesc que alguns frares serien bisbes excel·lents, Francesc va protestar que podrien perdre part de la seva humilitat i simplicitat si es designessin en aquests càrrecs. Aquestes dues virtuts són necessàries arreu de l’Església i Lluís ens mostra com poden ser viscuts pels bisbes.