Sant Miquel Arcàngel: la seva grandesa en la caritat
I. Considereu com Déu va crear els àngels i els va adornar amb gràcia, ja que - tal com ensenya sant Agustí - va donar a tothom la gràcia santificadora amb què els va fer amics, i també les gràcies actuals, amb les quals podien adquirir la possessió dels beneïts. Aquesta gràcia no era igual en tots els àngels. Segons la doctrina de SS. Els pares, ensenyats pel Doctor Angèlic, la gràcia era proporcional a la seva naturalesa, de manera que qui tenia una naturalesa més noble, tenia una gràcia més sublim: tampoc no es donava gràcia als àngels en escassa quantitat, però segons Damascen, tenien tot la perfecció de la gràcia al tenor de la dignitat i l’ordre. Per tant, els àngels d’un ordre més sublim i d’una naturalesa més perfecta tenien més dots de virtut i gràcia.
Considereu la gran gràcia amb què Déu volia enriquir el gloriós Sant Miquel, després d’haver-lo situat després de Llucifer en l’ordre natural. Si la gràcia es confereix en proporció a la natura, qui serà capaç de mesurar i plomar l’alçada i la perfecció de la gràcia que tenia Sant Miquel? Sent una naturalesa molt perfecta, superior a la de tots els àngels, cal dir que tenia dons de gràcia i virtut, superiors als de tots els àngels i molt superior al que els supera en la perfecció de la natura. Sant Basili diu que va destacar sobretot per dignitat i honors. Immensa fe que no trontolla, ferma esperança sense pusil·lanimitat, amor tan fervent com per inflamar els altres, profunda humilitat que confon l'orgullós Llucifer, ardent zel per l'honor de Déu, força masculina, poder ampliat: en definitiva, les virtuts més perfectes, una santedat singular tenia Michele. Al contrari, es pot dir que Ell és un exemple perfecte de santedat, una imatge expressada de la Divinitat, un mirall molt brillant ple de bellesa divina. Alegrau-vos, devot de Sant Miquel per tanta gràcia i santedat que el vostre sant guardià és ric, alegreu-vos i intenteu estimar-lo de tot cor.
III. Penseu, cristiano, que vosaltres també, en el Sant Baptisme, teníeu vestit amb la preciosa estola de la innocència, declarat fill adoptiu de Déu, membre del cos místic de Jesucrist, confiat a la protecció i custòdia dels àngels. La vostra sort també és fantàstica: vestit amb tanta gràcia, quina utilitat n’heu fet? Sant Miquel va utilitzar la seva gràcia i santedat per glorificar Déu, el va glorificar i va fer estimar també els altres àngels: tu, en canvi, qui sap quantes vegades has profanat el temple del teu cor, expulsant-ne la gràcia i introduint el pecat. Quantes vegades, com Lucifer, us heu rebel·lat contra Déu, satisfent la vostra passió i trepitjant la seva Santa Llei. Realment no vau utilitzar els molts favors que teníeu per estimar Déu, sinó per ofendre’l. Ara recorre a la clemència divina, penediu-vos dels vostres errors: busqueu a l’arcàngel Miquel com a intercessor per recuperar la gràcia i preservar l’amistat de Déu.
APARICIÓ DE S. MICHELE AL GARGÀ (continuació de l'anterior)
Gran i indicible va ser el consol i l’alegria de S. Lorenzo Bishop per un favor tan singular de S. Michele. Ple d’alegria, es va aixecar del terra, va convocar la gent i va ordenar una solemne processó fins al lloc, on havia passat el meravellós succés. Arribat allà en processó, es va veure el toro agenollat en respecte al Celestial Alliberador i es va trobar una gran i àmplia cova en forma de temple tallada a la pedra viva per la mateixa naturalesa amb una volta elevada molt còmodament i amb una entrada còmoda. Aquesta visió va omplir tothom de gran tendresa i terror alhora, perquè volent que la gent avancés allà, es van sentir amb por sagrada en escoltar un cant angelical amb aquestes paraules: "Aquí adorem Déu, aquí honorem el Senyor, aquí glorifiquem l'Altíssim ». Tant era l’ensurt sagrat que la gent no gosava anar més enllà i establia el lloc per al sacrifici de la Santa Missa i per a les oracions davant l’entrada del lloc sagrat. Aquest fet va despertar devoció a tota Europa. Cada dia es veien pelegrins en equips que pujaven al Gargano. Papes, bisbes, emperadors i prínceps de tota Europa van córrer a visitar la cova celestial. El Gargano es va convertir en una font de gràcies sensacionals per als cristians del Gargano, tal com escriu Baronio. Afortunat és qui es confia a un poderós benefactor del poble cristià; afortunat és qui es fa propici a l'amorós Príncep dels Àngels Sant Miquel Arcàngel.
ORACIÓ
Oh arcàngel Sant Miquel, l’abundància de la gràcia divina amb la qual et veig enriquit per la mà omnipotent de Déu, m’alegra immensament, però alhora em confon perquè no he estat capaç de mantenir en mi l’esglaó santificador. Lamento sincerament haver estat readmès tantes vegades per Déu a la seva amistat i, tot i així, tornar sempre al pecat. Però confiant en la vostra poderosa intercessió, us crido a la súplica: digne d’obtenir de Déu la gràcia del penediment sincer i la perseverança final. Deh! príncep més poderós, prega per mi, demana perdó pels meus pecats per mi.
Salutació
Us saludo, sant Miquel Arcàngel, que us heu situat en la sublimitat celestial, plena de tota la glòria dels Àngels. Com que sou els més eminents dels Àngels, tingueu gràcia a intercedir per mi.
FULLE
Durant el dia fareu un acte de contrició sincer tres vegades demanant a les SS. La Trinitat perdona la pèrdua de gràcia mitjançant el pecat mortal i intentarà confessar el més aviat possible.
Preguem a l’Àngel de la guarda: Àngel de Déu, que tu ets el meu tutor, il·lumina, custodia, governa i governa a mi, que a la pietat celeste li va ser confiada. Amén.