San Pietro Crisologo, sant del dia per al 5 de novembre

Sant del dia pel 5 de novembre
(aproximadament 406 - aproximadament 450)
Arxiu d'àudio
La història de Sant Pere Crisòleg

Un home que persegueix amb energia un objectiu pot produir resultats molt més enllà de les seves expectatives i intencions. Així va ser amb Pere "de les Paraules d'Or", com se'l deia, que de jove esdevingué bisbe de Ravenna, capital de l'imperi d'Occident.

En aquella època hi havia abusos i vestigis de paganisme evidents a la seva diòcesi, i aquest Pere estava decidit a lluitar i guanyar. La seva principal arma va ser el sermó breu, i molts d'ells ens han arribat. No contenen una gran originalitat de pensament. No obstant això, estan plens d'aplicacions morals, son doctrinals i històricament significatius, ja que revelen la vida cristiana a la Ravenna del segle V. El contingut dels seus sermons era tan autèntic que uns 13 segles més tard va ser declarat doctor de l'Església pel papa Benet XIII. Aquell que havia intentat fervorosament ensenyar i motivar el seu ramat va ser reconegut com a mestre de l'Església universal.

A més del seu zel en l'exercici del seu càrrec, Pere Crisòleg es va distingir per una lleialtat ferotge a l'Església, no només pel seu ensenyament, sinó també per la seva autoritat. Va veure l'aprenentatge no com una mera oportunitat, sinó com una obligació per a tots, tant com un desenvolupament de les facultats donades per Déu com un suport sòlid per al culte de Déu.

Temps abans de la seva mort, cap al 450 dC, Sant Pere Crisòleg va tornar a la seva ciutat natal d'Imola, al nord d'Itàlia.

Reflexió

Molt probablement, va ser l'actitud de sant Pere Crisòleg davant el coneixement la que va donar substància a les seves exhortacions. A més de la virtut, l'aprenentatge, segons la seva opinió, va ser la millora més gran de la ment humana i el suport de la veritable religió. La ignorància no és una virtut, ni l'antiintelectualisme. El coneixement no és més o menys un orgull que les habilitats físiques, administratives o financeres. Ser plenament humà és ampliar els nostres coneixements, sagrats o laics, a partir del nostre talent i oportunitat.