San Pietro d'Alcantara, sant del dia del 26 d'octubre

Sant del dia pel 26 d’octubre
(1499 - 18 d'octubre de 1562)
Arxiu d'àudio
Història de San Pietro d'Alcantara

Pere era contemporani de sants espanyols coneguts del segle XVI, inclosos Ignasi de Loiola i Joan de la Creu. Va exercir de confessor de santa Teresa d'Àvila. La reforma de l’església era un tema important en l’època de Pere i va dirigir la majoria de les seves energies a aquest fi. La seva mort es va produir un any abans del final del Concili de Trento.

Nascut en una família noble –el seu pare era governador d’Alcántara a Espanya–, Pietro va estudiar dret a la Universitat de Salamanca i als 16 anys es va unir als anomenats franciscans observants, també coneguts com els frares descalços. Mentre practicava moltes penitències, també va demostrar habilitats que aviat es van reconèixer. Va ser nomenat superior d'una nova casa fins i tot abans de la seva ordenació sacerdotal, va ser elegit provincial als 39 anys i va ser un predicador amb molt d'èxit. Tot i això, no estava per sobre de rentar plats i picar fusta per als frares. No va buscar atenció; de fet, preferia la solitud.

El costat penitencial de Pere era evident quan es tractava de menjar i roba. Es diu que només dormia 90 minuts cada nit. Mentre que altres parlaven de la reforma de l’Església, la reforma de Pere va començar amb ell mateix. La seva paciència va ser tan gran que va sorgir un proverbi: "Per suportar un insult tan gran cal tenir la paciència de Pere d'Alcàntara".

El 1554, Pere va rebre el permís per formar un grup de franciscans que seguien la Regla de Sant Francesc amb un rigor encara més gran. Aquests frares eren coneguts com a alcantarins. Alguns dels frares espanyols que van arribar a Amèrica del Nord i del Sud als segles XVI, XVII i XVIII eren membres d’aquest grup. A finals del segle XIX, els Alcantarini es van unir amb altres frares observadors per formar l'Orde dels Frares Menors.

Com a director espiritual de Santa Teresa, Pere la va animar a promoure la reforma carmelitana. La seva predicació va portar molta gent a la vida religiosa, en particular a l’Orde Franciscà Secular, als frares i a les clarisses.

Pietro d'Alcantara va ser canonitzat el 1669. La seva festa litúrgica és el 22 de setembre.

Reflexió

La pobresa era un mitjà i no un fi per a Pere. L’objectiu era seguir Crist amb una puresa de cor cada vegada més gran. Qualsevol cosa que s’interposés es podria eliminar sense cap pèrdua real. La filosofia de la nostra època de consum (val la pena el que posseeix) pot semblar sever l’enfocament de Pietro d’Alcantara. En definitiva, el seu enfocament és donador de vida, mentre que el consumisme és mortal.