Sant Romualdo, Sant del dia per al 19 de juny

(c. 950-19 de juny de 1027)

La història de Sant Romualdo 

Enmig d’una joventut desaprofitada, Romuald va veure el seu pare matar un familiar en un duel per la seva propietat. Amb horror va fugir a un monestir prop de Ravenna. Després de tres anys, alguns dels monjos van trobar incòmode i ho van simplificar.

Romuald va passar els següents 30 anys viatjant per Itàlia fundant monestirs i ermites. Va desitjar donar la seva vida a Crist en martiri i va obtenir el permís del papa per predicar l'Evangeli a Hongria. Però la malaltia el va impactar tan aviat com va arribar i la malaltia va tornar cada vegada que va intentar continuar.

Durant un altre període de la seva vida, Romuald va patir una gran sequedat espiritual. Un dia, mentre resava el salm 31 ("Jo et donaré comprensió i t'ensenyaré"), se li va donar una llum i un esperit extraordinaris que mai no el van deixar.

Al següent monestir on es va allotjar, Romuald va ser acusat d’un crim escandalós per un jove noble a qui havia renyat per una vida dissolta. Sorprenentment, els seus companys monjos van creure l’acusació. Se li va imposar una severa penitència, se li va prohibir oferir missa i va ser excomunicat, sentència injusta que va patir en silenci durant sis mesos.

El més famós dels monestirs que Romuald va fundar va ser el dels Camaldoli a la Toscana. Aquí va començar l’Orde dels benedictins camaldolesos, que combinava la vida monàstica i hermètica. A la vida següent, el pare de Romuald es va fer monjo, va vacil·lar i es va mantenir fidel gràcies a l'ànim del seu fill.

Reflexió

Crist és un líder amable, però ens crida a la santedat total. De tant en tant, homes i dones han crescut per desafiar-nos amb l’absolució de la seva dedicació, el vigor del seu esperit i la profunditat de la seva conversió. El fet que no puguem duplicar les seves vides no canvia la crida perquè estiguem totalment oberts a Déu en les nostres circumstàncies particulars.