La sang de Sant Genaro i les explicacions dels científics

La història de la sang de San Gennaro, és a dir, de la liqüefacció periòdica: tres vegades a l'any: la vigília del primer diumenge de maig, el 19 de setembre i el 16 de desembre, així com en circumstàncies particulars com la de Pope La visita de Francesc, de la seva relíquia conservada a la catedral de Nàpols, és controvertida. El primer episodi documentat, contingut al Chronicon Siculum, es remunta al 1389: durant les manifestacions per la festa de l'Assumpció, la sang de les ampolles va aparèixer en estat líquid.
L'Església: no un "miracle", sinó un "prodigiós esdeveniment"
Les mateixes autoritats eclesiàstiques afirmen que la dissolució de la sang, essent científicament inexplicable, entra en la categoria d’esdeveniments prodigiosos, i no de miracles, i n’aprova la veneració popular però no obliga els catòlics a creure-hi.
Components sanguinis
Des de 1902 és segur que hi ha sang contenida en les ampolles, atès que un examen espectroscòpic realitzat pels professors Sperindeo i Januario va constatar la presència d'oxihemoglobina, un dels components sanguinis.
L’experiment Cicap
El 1991 alguns investigadors del Cicap - Comitè italià per al control de les reclamacions sobre el paranormal - van publicar a la revista Nature un article titulat "Working bloody miracles" avançant la hipòtesi que a l'origen de la liqüefacció hi ha tixotropia, és a dir, la capacitat de alguns fluids gairebé es van solidificar per passar, si s’agita adequadament, a l’estat líquid. Dirigits pel químic Luigi Garlaschelli de la Universitat de Pavia, dos experts (Franco Ramaccini i Sergio Della Sala) van aconseguir replicar una substància que, en termes d’aspecte, color i comportament, reprodueix exactament la sang com la que contenen les ampolles, proporcionant així prova científica sobre l’obtenció d’una “dissolució” similar a la subjacent al fenomen de San Gennaro. Les tècniques utilitzades van ser practicables, finalment, fins i tot a l’edat mitjana. Vuit anys després, l'astrofísica Margherita Hack, una de les fundadores de Cicap, també va reiterar que seria "només una reacció química".
La veritable sang, les crítiques científiques del Cicap
El 1999, però, el professor Giuseppe Geraci de la Universitat Federico II de Nàpols va respondre al Cicap que va explicar al Corriere del Mezzogiorno que l’esmentada tixotropia no hi tenia res a veure i que Cicap negava la presència de sang a la relíquia perquè en almenys un cas, s'hauria obtingut un resultat idèntic sense material sanguini, sinó que havia adoptat la mateixa tècnica que aquells que no utilitzen el mètode científic. : «La sang hi és, el miracle no, tot prové de la degradació química dels productes, que crea reaccions i variacions fins i tot amb les condicions ambientals canviants». El febrer de 2010, el mateix Geraci va comprovar que, almenys en una de les ampolles, hi hauria sang humana.
Quan no es fon
La sang de San Gennaro, però, no sempre es desfà malgrat les llargues esperes. Va passar, per exemple, durant les visites de Joan Pau II el 1990 (9-13 de novembre) i de Benet XVI el 21 d’octubre de 2007.