Santa Gemma Galgani i la devoció per la Sang de Jesús

La sang preciosa se’ns va donar amb els dolors més atroços. El profeta havia anomenat Jesús "L'home dels dolors"; i no es va escriure equivocadament que cada pàgina de l'Evangeli és una pàgina de sofriment i sang. Jesús, ferit, coronat d’espines, travessat per les ungles i per la llança, és la màxima expressió del dolor. Qui hauria pogut patir més que ell? Ni un punt de la seva carn es va mantenir sa! Alguns hereus van afirmar que la tortura de Jesús era purament simbòlica, perquè ell, com Déu, no podia ni patir ni morir. Però havien oblidat que Jesús no només era Déu, sinó també l’home i, per tant, la seva era una veritable sang, l’agonia que patia era veritablement amarga i la seva mort era tan real com la mort de tots els homes. Tenim la prova de la seva humanitat al jardí de les olives, quan la seva carn es rebel·la contra el dolor i exclama: "Pare, si és possible, que passi aquesta copa de mi!" En meditar sobre els patiments de Jesús no ens hem d’aturar en el dolor de la carn; intentem penetrar al seu cor torturat, perquè el dolor del seu cor és més atroç que el dolor de la carn: «La meva ànima està trista fins a la mort!». I quina és la causa principal de tanta tristesa? Sens dubte, la ingratitud humana. Però, d’una manera particular, Jesús està entristit pels pecats de les ànimes més properes a ell i que l’han d’estimar i consolar en lloc d’ofendre’l. Consolem Jesús en els seus dolors i no només amb paraules, sinó amb el cor, demanant-li perdó pels nostres pecats i prenent la ferma resolució de no tornar-lo a ofendre mai més.

EXEMPLE: El 1903 va morir S. Lucca Gemma Galgani a Lucca. Estava molt enamorada de la Preciosa Sang i el programa de la seva vida va ser: "Jesús, Jesús sol i aquest crucifix". Des dels anys més tendres va sentir l’amarga copa del sofriment, però sempre l’acceptava amb una heroica submissió a la voluntat de Déu. Jesús li havia dit: "En la vostra vida us donaré moltes oportunitats per guanyar-vos mèrits pel cel, si podeu suportar patiment". I tota la vida de la Gemma va ser un calvari. Tot i així, va cridar els dolors més atroços "dons del Senyor" i es va oferir a ell com a víctima de l'expiació dels pecadors. Als dolors que el Senyor li va enviar, es van afegir les vexacions de Satanàs i aquestes la van fer patir encara més. Així doncs, tota la vida de la Gemma va ser renúncia, pregària, martiri, immolació. Aquesta ànima privilegiada sovint va ser reconfortada per èxtasis, en què es va quedar embadalida contemplant Jesús crucificat. Que bella és la vida dels sants! La seva lectura ens emociona, però la majoria de les vegades la nostra és un llamp a la paella i a la primera adversitat el nostre fervor s’esvaeix. Intentem imitar-los amb força i perseverança, si volem seguir-los amb glòria.

FINALITAT: Acceptaré de bon grat tots els patiments de les mans de Déu, pensant que són necessaris per obtenir el perdó dels pecats i el mèrit de la salvació.

JACULATORYRIA: Sang Divina, inflama’m amb amor per tu i purifica la meva ànima amb el teu foc