Santa Missa del Papa Francesc el 28 d'abril del 2020

El Papa: el Senyor dóna prudència al seu poble davant la pandèmia


En la missa de Santa Marta, Francesc resa perquè el poble de Déu sigui obedient a les disposicions per al final de la quarantena perquè la pandèmia no torni. En l’homilia, el Papa ens convida a no caure en el petit linxament diari de les xafarderies que causa falsos judicis a les persones
NOTÍCIES DE L’IVA VATICANA

Francis va presidir la missa a la Casa Santa Marta el dimarts de la tercera setmana de Setmana Santa. A la introducció, penseu en el comportament del poble de Déu davant el final de la quarantena:

En aquest temps, quan comencem a tenir disposicions per sortir de la quarantena, preguem al Senyor que doni al seu poble, a tots nosaltres, la gràcia de la prudència i l’obediència a les disposicions, perquè la pandèmia no torni.

En la seva homilia, el Papa va comentar el fragment d’avui de les Fets dels Apòstols (Fets 7,51-8,1), en què Esteban parla amb valentia a la gent, a la gent gran i als escribes, que el jutgen amb falsos testimonis, l’arrosseguen fora de la ciutat i apedreu-lo. Fins i tot amb Jesús van fer el mateix -diu el Papa- intentant convèncer la gent que era un blasfem. És bestial partir de testimonis falsos per "fer justícia": les notícies falses, les calúmnies, que escalfen la gent per "fer justícia", són un veritable linxament. Així ho van fer amb Stephen, fent servir una gent que ha estat enganyada. Això passa amb els màrtirs actuals, com Asia Bibi, durant molts anys a la presó, jutjats per calúmnies. Davant l’allau de notícies falses que creen opinió, de vegades no es pot fer res. Penso en la Shoah, diu el Papa: es va crear una opinió contra un poble per matar-lo. Després hi ha el petit linxament diari que intenta condemnar la gent, crear un mal nom, el petit linxament diari de les xerrades que crea opinions per condemnar la gent. La veritat, en canvi, és clara i transparent, és el testimoni de la veritat, del que es creu. Pensem en la nostra llengua: moltes vegades amb els nostres comentaris comencem un linxament d’aquest tipus. Fins i tot a les nostres institucions cristianes hem vist molts linxaments diaris que neixien de les xafarderies. Preguem al Senyor - aquesta és la pregària final del Papa - perquè ens ajudi a ser justos en els nostres judicis, no per començar i seguir aquesta massiva condemna que provoca xerrameca.

A continuació es mostra el text de l’homilia (transcripció de treball no oficial):

A la primera lectura d’aquests dies vam escoltar el martiri de Esteve: una cosa senzilla, com va passar. Els metges de la Llei no van tolerar la claredat de la doctrina i, quan va sortir, van anar a preguntar a algú que digués que havien sentit que Esteve maleïa contra Déu, contra la Llei. I després d'això, el van trobar i la van lapidar: així, senzillament. És una estructura d’acció que no és la primera: fins i tot amb Jesús van fer el mateix. La gent que estava allà va intentar convèncer que era un blasfemador i van cridar: "Crucifiqueu-lo". És una bestialitat. Una bestialitat, a partir de falsos testimonis per arribar a "fer justícia". Aquest és el patró. Fins i tot a la Bíblia hi ha casos com aquest: a Susanna van fer el mateix, a Nabot van fer el mateix, després Aman va intentar fer el mateix amb la gent de Déu ... Falses notícies, calúmnies que escalfen la gent i demanen justícia. És un linxament, un autèntic linxament.

I així ho porten al jutge perquè el jutge li doni forma jurídica: però ell ja està sent jutjat, el jutge ha de ser molt, molt valent per anar contra un judici tan popular, preparat per encàrrec. És el cas de Pilat: Pilat va veure clarament que Jesús era innocent, però va veure la gent, es va rentar les mans. És una manera de fer jurisprudència. Fins i tot avui ho veiem, això: encara avui es produeix, en alguns països, quan vols fer un cop d’estat o treure algun polític perquè no vagi a les eleccions o així, fas això: notícies falses, calúmnies, i després un jutge dels que els agrada crear jurisprudència amb aquest positivisme "situacionista" que està de moda i, després, condemna. És un linxament social. I també ho va fer Stephen, així va ser el judici de Esteve: condueixen a jutjar un que ja hagi jutjat la gent enganyada.

Això també passa amb els màrtirs d'avui: que els jutges no tenen possibilitat de fer justícia perquè ja se'ls jutja. Penseu en Asia Bibi, per exemple, que hem vist: deu anys de presó perquè ha estat jutjada per una calúmnia i una gent que vol que morís. Davant d’aquesta allau de notícies falses que crea opinió, moltes vegades no es pot fer res: no es pot fer res.

En això penso molt en la Shoah. La Shoah és un cas com aquest: l'opinió es va crear contra un poble i llavors era normal: "Sí, sí: s'han de matar, s'han de matar". Una manera de fer matar persones assetjants, inquietants.

Tots sabem que això no va bé, però el que no sabem és que hi ha un petit linxament diari que intenta condemnar la gent, crear una mala reputació de les persones, descartar-les, condemnar-les: el petit llinatge diari de la xerrameca que crea una opinió i, moltes vegades, se sent un crit de algú, diu: "Però no, aquesta persona és una persona adequada!" - "No, no: es diu que ...", i amb això "es diu que" es crea una opinió per acabar-la amb una persona. La veritat és una altra: la veritat és el testimoni de la veritat, de les coses que una persona creu; la veritat és clara, transparent. La veritat no tolera la pressió. Mirem Esteve, màrtir: primer màrtir després de Jesús. Pensem en els apòstols: tothom va donar testimoni. I pensem en molts màrtirs que –encara avui, sant Pere Chanel–, que era el xerrant allà, per crear que estava contra el rei ... es crea una reputació i s’ha de matar. I pensem en nosaltres, en la nostra llengua: moltes vegades, amb els nostres comentaris, iniciem un linxament. I a les nostres institucions cristianes, hem vist tants linxaments diaris sorgits de la xerrameca.

Que el Senyor ens ajudi a ser justos en els nostres judicis, a no començar ni a seguir aquesta condemna massiva que provoca la conversa.

El Papa va concloure la celebració amb l’adoració i la benedicció eucarística, convidant-los a prendre comunió espiritual. A continuació es mostra l’oració recitada pel Papa:

Als teus peus, Jesús meu, m’inclino i t’ofereixo el penediment del meu cor contret que s’aboca en el seu no-res i en la teva santa presència. T’adoro en el sagrament del teu amor, la inefable eucaristia. Desitjo rebre’t a la pobra residència que el meu cor t’ofereix; esperant la felicitat de la comunió sacramental vull tenir-vos amb esperit. Vine a mi, oh Jesús, que jo vine a tu. Que el teu amor influeixi tot el meu ésser per la vida i la mort. Crec en tu, espero en tu, t'estimo.

Abans de sortir de la capella dedicada a l’Esperit Sant, es va cantar l’antífona mariana “Regina caeli”, cantada durant l’època de Pasqua:

Regína caeli laetáre, al·leluia.
Quia quem merúisti portáre, al·leluia.
Resurréxit, sicut dixit, al·leluia.
Ora pro nobis Deum, alleluia.

(Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia.
Crist, al qual vau portar al vostre ventre, al·leluia,
ha ressuscitat, com va prometre, al·leluia.
Preguem al Senyor per nosaltres, al·leluia).

(ACTUALITZACIÓ 7.45 HORES)

Font del Vaticà Font oficial del Vaticà