Santa Rita de Cascia, la mística del perdó (Pregària a la miraculosa Santa Rita)
Santa Rita de Cascia és una figura que sempre ha fascinat tant als estudiosos com als teòlegs, però la comprensió de la seva vida és complexa, ja que els testimonis literaris vénen després dels iconogràfics. La seva devoció va generar símbols vinculats a la vida, com l'espina al front i la rosa, que simbolitzen les ferides i l'esperança de curar-se.
Aquest fenomen implica als devots que la veneren i estimulen els estudiosos a comprendre la seva devoció generalitzada. Santa Rita és la segona santa més invocada pels italians, després de SantaAntoni de Pàdua.
La literatura ho descriu com "una rosa que mai s'esvaeix“, el sant dels casos impossibles, un exemple de història d'amor, sang, venjança i perdó, qualificant-la de misticisme agustí. La seva espiritualitat està arrelada en el desig d'imitar la humanitat de Crist, una pràctica habitual a la baixa edat mitjana.
La vida de Santa Rita
La vida de Santa Rita està marcada per tragèdies, com un matrimoni no desitjat amb Ferdinando Mancini. Malgrat la violència inicial del seu marit, la Rita transforma el seu personatge. La mort violenta de Ferran i la pèrdua de nens la porten a buscar la pau i la reconciliació entre la seva família i els assassins del seu marit, convertint-se en un símbol de coratge i perdó.
Entrant al monestir de Santa Maria Maddalena a Cascia, inicialment a porta tancada, Santa Rita és assistida pels seus pares tres sants protectors: Sant Agustí, Sant Joan Baptista i Sant Nicolau de Tolentino. L'espina miraculosa del seu front simbolitza la seva profunda implicació en la passió de Crist. Mort el 1457 va ser canonitzada a 1900.
Les seves restes mortals es conserven a Cascia a la basílica de Santa Rita, construïda entre 1937 i 1947. Els estudis mèdics han confirmat lesions òssies i signes de malaltia, subratllant el seu patiment físic. Aquest sant segueix sent una figura inspiradora, dedicada a la pau, al perdó i a la imitació de Crist.