Santa Rita de Cascia, patrona dels matrimonis
Margherita Lotti, coneguda com Santa Rita, va néixer l'any 1381. Encara amb pantolls va fer els seus primers miracles. Es diu que un dia, mentre els pares de la Rita estaven ocupats treballant al camp, havien deixat el nadó al bressol sota un arbre. Unes quantes abelles blanques brunzien al seu voltant. Un pagès, que recentment s'havia ferit la mà, se'n va adonar i va intentar allunyar-los amb l'extremitat lesionada. En aquell moment es va curar com per miracle i la ferida va desaparèixer completament.
Els miracles de Santa Rita
La Rita va créixer. Era una nena culta i devota. A l'edat de 16 anys, però, els seus pares van decidir casar-la amb un home violent, del qual ella tenia 2 nens. L'home va ser assassinat per uns bandolers i més tard els seus fills també van morir a causa d'una malaltia.
La Rita va marxar sola, va buscar consol en la fe anant-hi a viure monestir. Al monestir la Rita se n'ocupava d'un al · que quan va arribar era una simple peça de fusta. Amb el temps i gràcies a la seva cura es va convertir en una vinya esplèndida que cada any pareix Raïm blanc.
Amb els anys la veneració de Santa Rita per Crist va créixer fins al punt de voler experimentar els seus propis sofriments. I així passa. Un dia mentre contemplava el crucifix i mirava el corona d'espines, un enganxat al front. La va portar amb patiment durant 15 anys, fins al dia de la seva mort.
Uns dies abans de morir, va demanar al seu cosí que li portés un rosa i dues figues. El cosí estava una mica incrèdul ja que era hivern i les flors encara no havien florit. Però, en arribar al camp de Rocca Polena, va veure una rosa i 2 figues a la neu. A partir d'aquell moment el rosa es va convertir en el símbol de Santa Rita.
Al cap d'uns mesos va morir i al seu llit de mort vam veure l'arribada de abelles negres. A un humil fuster devot al Sant li hauria agradat fer-li un taüt però malauradament havia perdut elús de les mans. Aquell dia s'acostava al seu llit de mort per dir el seu últim adéu, miraculosament curat i va poder construir-li l'humil cofre que li havia promès.