Santa Teresa d'Àvila, santa del dia del 15 d'octubre

Sant del dia pel 15 d’octubre
(28 de març de 1515 - 4 d'octubre de 1582)
Arxiu d'àudio
Història de Santa Teresa d'Àvila

Teresa va viure en una època d’exploració i de convulsions polítiques, socials i religioses. Era el segle XVI, època de turbulències i reformes. Va néixer abans de la reforma protestant i va morir gairebé 20 anys després del tancament del concili de Trento.

El regal de Déu a Teresa en el qual es va convertir en santa i va deixar la seva empremta a l’Església i al món és triple: era dona; era una contemplativa; era una reformadora activa.

Com a dona, Teresa es va quedar sola, fins i tot en el món masculí del seu temps. Era "la seva pròpia dona", unint-se als carmelites malgrat la forta oposició del seu pare. És una persona embolicada no tant en silenci com en misteri. Bella, amb talent, sortint, adaptable, afectuosa, valenta, entusiasta, era totalment humana. Com Jesús, era un misteri de paradoxes: savi, però pràctic; intel·ligent, però molt en sintonia amb la seva experiència; un reformador místic, però enèrgic; una dona santa, una dona femenina.

Teresa era una dona "per Déu", una dona d'oració, disciplina i compassió. El seu cor pertanyia a Déu. La seva conversió continuada va ser una dura lluita al llarg de la seva vida, que va suposar una contínua purificació i sofriment. Ha estat mal entès, mal jutjat i contrari als seus esforços de reforma. Tot i així va lluitar, valenta i fidel; va lluitar amb la seva pròpia mediocritat, la seva malaltia, la seva oposició. I enmig de tot això, es va aferrar a Déu en la vida i en l'oració. Els seus escrits sobre l’oració i la contemplació s’extreuen de la seva experiència: poderós, pràctic i amable. Era una dona d’oració; una dona per Déu.

Teresa era una dona "per als altres". Tot i que contemplativa, va dedicar gran part del seu temps i energia a intentar reformar-se a si mateixa i als carmelites, per retornar-los a la plena observança de la regla primitiva. Va fundar més de mitja dotzena de nous monestirs. Va viatjar, va escriure, va lluitar, sempre per renovar-se, per reformar-se. En ella mateixa, en la seva oració, en la seva vida, en els seus esforços de reforma, en totes les persones que tocava, era una dona per als altres, una dona que inspirava i donava vida.

Els seus escrits, en particular El camí de la perfecció i El castell interior, han ajudat generacions de creients.

El 1970 l’Església li va donar el títol que des de feia temps tenia en la ment popular: Doctor de l’Església. Ella i Santa Caterina da Siena van ser les primeres dones tan honrades.

Reflexió

El nostre és un moment de convulsions, un temps de reformes i un temps d’alliberament. Les dones modernes tenen un exemple estimulant a Teresa. Els promotors de la renovació, els promotors de la pregària, tots tenen en Teresa una dona amb la qual tractar, que poden admirar i imitar.