Sant'Alberto Magno, sant del dia del 15 de novembre

Sant del dia pel 15 de novembre
(1206-15 de novembre de 1280)

La història de Sant'Alberto Magno

Albert el Gran va ser un dominic alemany del segle XIII que va influir decisivament en la posició de l’Església envers la filosofia aristotèlica portada a Europa per la difusió de l’islam.

Els estudiants de filosofia el coneixen com el professor de Tomàs d’Aquino. L’intent d’Albert d’entendre els escrits d’Aristòtil va establir el clima en què Tomàs d’Aquino va desenvolupar la seva síntesi de saviesa grega i teologia cristiana. Però Albert mereix un reconeixement als seus mèrits com a erudit curiós, honest i diligent.

Era el fill gran d'un poderós i ric senyor alemany de rang militar. Es va formar en arts liberals. Tot i la ferotge oposició de la família, va entrar al noviciat dominicà.

Els seus interessos il·limitats el van portar a escriure un compendi de tots els coneixements: ciències naturals, lògica, retòrica, matemàtiques, astronomia, ètica, economia, política i metafísica. La seva explicació sobre l’aprenentatge va trigar 20 anys a completar-se. "La nostra intenció", va dir, "és fer intel·ligible per als llatins totes les parts anteriors del coneixement".

Va assolir el seu objectiu mentre exercia com a educador a París i Colònia, com a província dominicana i també com a bisbe de Ratisbona per poc temps. Va defensar les ordres mendicants i va predicar la croada a Alemanya i Bohèmia.

Albert, metge de l’Església, és el patró de científics i filòsofs.

Reflexió

Un excés d’informació ens ha d’afrontar els cristians d’avui en totes les branques del coneixement. N’hi ha prou amb llegir les publicacions periòdiques catòliques actuals per experimentar les diverses reaccions als descobriments de les ciències socials, per exemple, sobre les institucions cristianes, els estils de vida cristians i la teologia cristiana. En definitiva, en canonitzar Albert, l’Església sembla indicar la seva obertura a la veritat, sigui on sigui, com la seva pretensió de santedat. La seva característica curiositat va impulsar Albert a aprofundir en la saviesa dins d’una filosofia que la seva Església es va apassionar amb molta dificultat.

Sant'Alberto Magno és el patró de:

Tècnics mèdics
filòsofs
científics