Sant del dia del 17 de febrer: la història dels set fundadors de l’Orde Servita

T’imagines set homes destacats de Boston o Denver reunits, abandonant les seves llars i les seves professions i entrant en la soledat per una vida donada directament a Déu? Això és el que va passar a la culta i pròspera ciutat de Florència a mitjan segle XIII. La ciutat va ser trencada per les lluites polítiques i l’heretgia dels catàries, que creien que la realitat física era intrínsecament dolenta. La moral era baixa i la religió semblava sense sentit. El 1240, set nobles florentins van decidir de mutu acord retirar-se de la ciutat a un lloc solitari per a l'oració i el servei directe de Déu. La seva dificultat inicial consistia a proveir de dependents, ja que dos encara estaven casats i dos eren vidus. El seu propòsit era portar una vida de penitència i pregària, però aviat es van trobar pertorbats per les constants visites de Florència. Més tard, es van retirar cap als deserts vessants del Mont Senario. El 1244, sota la direcció de San Pietro da Verona, OP, aquest petit grup va adoptar un hàbit religiós similar a l’hàbit dominicà, escollint viure sota el govern de Sant Agustí i adoptant el nom de Servents de Maria. El nou Ordre va adoptar una forma més similar a la dels frares mendicants que a la de les ordres monàstiques més antigues.

Membres de la comunitat van arribar als Estats Units des d'Àustria el 1852 i es van establir a Nova York i més tard a Filadèlfia. Les dues províncies americanes s’han desenvolupat des de la fundació feta pel pare Austin Morini el 1870 a Wisconsin. Els membres de la comunitat van combinar la vida monàstica i el ministeri actiu. Al monestir portaven una vida de pregària, treball i silenci, mentre que en l’apostolat actiu es dedicaven al treball parroquial, a l’ensenyament, a la predicació i a altres activitats ministerials. Reflexió: El temps en què van viure els set fundadors servits és fàcilment comparable a la situació en què ens trobem actualment. És "el millor dels temps i el pitjor dels temps", com va escriure Dickens una vegada. Alguns, potser molts, se senten cridats a una vida contracultural, fins i tot en la religió. Tots hem d’afrontar d’una manera nova i urgent el repte de centrar la nostra vida de manera decisiva en Crist.