Sant del dia del 3 de desembre: la història de Sant Francesc Xavier

Sant del dia pel 3 de desembre
(7 d'abril de 1506 - 3 de desembre de 1552)

La història de Sant Francesc Xavier

Jesús va preguntar: "Quin benefici hi hauria si algú guanyés el món sencer i perdés la vida?" (Mateu 16: 26a). Les paraules es van repetir a un jove professor de filosofia que va tenir una carrera molt prometedora a l’àmbit acadèmic, amb èxit i una vida de prestigi i honor davant seu.

Francesco Savirio, de 24 anys, vivia i ensenyava a París, no va escoltar immediatament aquestes paraules. Venien d’un bon amic, Ignasi de Loiola, la persuasió incansable de la qual va portar el jove a Crist. Després, Francesc va fer els exercicis espirituals sota la direcció d'Ignasi i el 1534 es va unir a la seva petita comunitat, la recentment formada Companyia de Jesús. Juntament amb Montmartre van jurar pobresa, castedat, obediència i servei apostòlic segons les indicacions del papa.

Des de Venècia, on va ser ordenat sacerdot el 1537, Saverio es va dirigir a Lisboa i des d'allà va salpar cap a les Índies Orientals, desembarcant a Goa, a la costa oest de l'Índia. Durant els deu anys següents, va treballar per portar la fe a pobles tan dispersos com els hindús, els malaisos i els japonesos. Va passar gran part d'aquest temps a l'Índia i va exercir com a provincial de la nova província jesuïta de l'Índia.

Allà on anava, Saverio vivia amb la gent més pobra, compartint el seu menjar i la seva vivenda. Va passar innombrables hores servint als malalts i als pobres, especialment als leprosos. Molt sovint no tenia temps per dormir ni tan sols per recitar el breviari, però, com sabem per les seves cartes, sempre estava ple d’alegria.

Xavier va creuar les illes de Malàisia i després fins al Japó. Va aprendre prou japonès per predicar a gent senzilla, instruir, batejar i organitzar missions per a aquells que el seguirien. Des del Japó va somiar amb anar a la Xina, però aquest pla mai es va realitzar. Abans d’arribar al continent, va morir. Les seves despulles es guarden a l’església del Bon Jesús de Goa. Ell i santa Teresa de Lisieux van ser declarats copatrons de les missions el 1925.

Reflexió

Tots estem cridats a “anar a predicar a totes les nacions - vegeu Mateu 28:19. La nostra predicació no és necessàriament a platges llunyanes, sinó a les nostres famílies, als nostres fills, al nostre marit o dona, als nostres col·legues. I estem cridats a predicar no amb paraules, sinó amb la nostra vida quotidiana. Només amb el sacrifici, la renúncia a tots els beneficis egoistes, Francesc Xavier podria ser lliure de portar la Bona Nova al món. El sacrifici és de vegades deixar enrere per obtenir un bé més gran, el bé de l’oració, el bé d’ajudar a algú que ho necessita, el bé d’escoltar simplement un altre. El millor regal que tenim és el nostre temps. Francis Xavier va donar el seu als altres.

Sant Francesc Xavier és el patró de:

Mariners de les missions de la
Joieries japoneses