Sant del dia de l'11 de desembre, la història de San Damaso I
Sant del dia per al 11 de desembre
(304 - 11 de desembre de 384)
La història de San Damaso I.
Per al seu secretari sant Jeroni, Damàs era "una persona incomparable, educada a les Escriptures, un metge verge de l'Església verge, que estimava la castedat i escoltava les seves lloances amb gust". Damàs poques vegades sentia lloances tan desenfrenades. Les lluites polítiques internes, les herejies doctrinals, les relacions difícils amb els seus companys bisbes i els de l’Església oriental han arruïnat la pau del seu pontificat.
Fill d'un sacerdot romà, possiblement d'origen espanyol, Damàs va començar com a diaca a l'església del seu pare i va exercir de sacerdot a la que després es va convertir en la basílica de Sant Llorenç de Roma. Va servir al papa Liberi (352-366) i el va seguir a l'exili.
Quan Liberi va morir, Damàs va ser elegit bisbe de Roma; però una minoria va elegir i va consagrar a un altre diaca, Ursino, com a papa. La controvèrsia entre Damàs i l'antipapa va resultar en violentes batalles en dues basíliques, escandalitzant els bisbes d'Itàlia. Al sínode que Damàs va convocar el seu aniversari, els va demanar que aprovessin les seves accions. La resposta dels bisbes va ser seca: "Ens hem reunit per un aniversari, per no condemnar un home que no ha estat escoltat". Els defensors de l’antipapa fins i tot van aconseguir que Damàs fos acusat d’un delicte greu, probablement sexual, fins al 378 dC. Va haver d’exonerar-se davant un tribunal civil i un sínode de l’Església.
Com a papa, el seu estil de vida era senzill en contrast amb els altres clergues de Roma i era ferotge en la seva denúncia contra l’arianisme i altres heretgies. Un malentès de la terminologia trinitària utilitzada per Roma amenaçava les relacions amistoses amb l’Església de l’Est, i Damàs només va tenir un èxit moderat a l’hora d’afrontar aquest desafiament.
Durant el seu pontificat, el cristianisme fou declarat religió oficial de l'estat romà i el llatí es convertí en la principal llengua litúrgica com a part de les reformes del papa. El seu estímul als estudis bíblics de Sant Jeroni va conduir a la Vulgata, la traducció llatina de les Escriptures que dotze segles després del Concili de Trento va declarar "autèntica en les lectures públiques, en les controvèrsies, en la predicació".
Reflexió
La història del papat i de l’Església es barreja indissolublement amb la biografia personal de Damàs. En un període convuls i crucial de la història de l’Església, es destaca com un zelós defensor de la fe que sabia quan ser progressista i quan consolidar-se.
Damàs ens fa conscients de dues qualitats de bon lideratge: l’atenció a les motivacions de l’Esperit i el servei. Les seves lluites recorden que Jesús mai no va prometre a la seva Roca protecció contra els vents d’huracans ni la immunitat dels seus seguidors contra les dificultats. La seva única garantia és la victòria final.