Esbrineu què significa realment la sobirania de Déu a la Bíblia
La sobirania de Déu significa que, com a governant de l’Univers, Déu és lliure i té dret a fer el que vulgui. No està lligat ni limitat pels dictats dels seus éssers creats. A més, té un control total sobre tot el que passa aquí a la Terra. La voluntat de Déu és la causa final de totes les coses.
La sobirania (pronunciada SOV ur un tee) a la Bíblia s’expressa sovint en el llenguatge de la reialesa: Déu governa i regna sobre tot l’Univers. No es pot resistir. Ell és el Senyor del cel i de la terra. Està entronitzat i el seu tron és un símbol de la seva sobirania. La voluntat de Déu és suprema.
Un obstacle
La sobirania de Déu és un obstacle per als ateus i els no creients que exigeixen que si Déu té el control total, eliminarà tot el mal i el patiment del món. La resposta del cristià és que la sobirania de Déu està més enllà de la comprensió humana. La ment humana no pot entendre per què Déu permet el mal i el sofriment; en canvi, estem cridats a tenir fe i confiança en la bondat i l’amor de Déu.
El bon propòsit de Déu
El resultat de confiar en la sobirania de Déu és saber que els seus bons propòsits s’aconsegueixin. Res no pot plantar-se en el camí del pla de Déu; la història es treballarà segons la voluntat de Déu:
Romans 8:28
I sabem que Déu fa que tot funcioni junts per al bé d’aquells que estimen Déu i estan cridats segons el seu propòsit per a ells. (NLT)
Efesians 1:11
A més, com que estem units amb Crist, hem rebut una herència de Déu, perquè ens ha escollit per endavant i fa que tot funcioni segons el seu pla. (NLT)
Els propòsits de Déu són la realitat més important de la vida del cristià. La nostra nova vida en l’Esperit de Déu es basa en els seus propòsits per a nosaltres i, de vegades, inclou el patiment. Les dificultats d’aquesta vida tenen un propòsit en el pla sobirà de Déu:
Jaume 1: 2-4, 12
Benvolguts germans i germanes, quan sorgeixen problemes de qualsevol tipus, considereu que és una oportunitat per a una gran alegria. Perquè sabeu que quan es prova la vostra fe, la vostra resistència té la possibilitat de créixer. Deixeu-lo créixer, perquè quan la vostra resistència estigui completament desenvolupada, sereu perfectes i complets, no necessitareu res ... Déu beneeixi els que suporten amb paciència proves i temptacions. Més tard, rebran la corona de vida que Déu ha promès als qui l'estimen. (NLT)
La sobirania de Déu planteja un enigma
La sobirania de Déu també genera un enigma teològic. Si Déu ho controla de debò tot, com poden els humans tenir el lliure albir? És evident per les Escriptures i la vida quotidiana que les persones tenen el lliure albir. Prenem decisions bones i dolentes. No obstant això, l’Esperit Sant insta el cor humà a triar Déu, una bona opció. En els exemples del rei David i de l’apòstol Pau, Déu també treballa amb les males decisions de l’home per revertir la vida.
La mala veritat és que els humans pecadors no mereixen res d’un Déu sant. No podem manipular Déu en l’oració. No podem esperar una vida rica i indolora com es propaga per l’evangeli de la prosperitat. Tampoc no podem esperar arribar al cel perquè som una "bona persona". Jesucrist ens va ser proporcionat com el camí cap al cel. (Joan 14: 6)
Una part de la sobirania de Déu és que, malgrat la nostra dignitat, decideix estimar-nos i salvar-nos-en qualsevol cas. Dóna a tothom la llibertat d’acceptar o rebutjar el seu amor.
Versos bíblics sobre la sobirania de Déu
La sobirania de Déu té el suport de molts versos bíblics, inclosos:
Isaïes 46: 9–11
Jo sóc Déu, i no hi ha res més; Jo sóc Déu i no hi ha ningú com jo. Faig conèixer el final des del principi, des de l’antiguitat, del que encara ha d’arribar. Jo dic: "El meu propòsit seguirà sent i faré el que vulgui". ... El que he dit, el que me n'adonaré; el que he planejat, el que faré. (NIV)
Salm 115: 3 Il
el nostre Déu és al cel; fa el que li agrada. (NIV)
Daniel 4:35
Tots els pobles de la terra no es consideren res. Fa el que vol amb els poders del cel i dels pobles de la terra. Ningú no pot agafar-se de la mà ni dir: "Què has fet?" (NIV)
Romans 9:20
Però, qui ets tu, un ésser humà, per respondre a Déu? "El que es forma diu a qui el va formar:" Per què em vas fer així? "(NIV)