Setmana Santa: meditació del divendres sant

el van crucificar i van dividir les seves vestidures, sortejant-los el que prendria cadascú. Eren les nou del matí quan el van crucificar. La inscripció amb el motiu de la seva condemna deia: "El rei dels jueus". Amb ell també van crucificar dos lladres, un a la seva dreta i un a l’esquerra. Quan va ser el migdia, la foscor va caure a tota la terra fins a les tres de la tarda. A les tres, Jesús va cridar en veu alta: "Eloì, Eloì, lemà sabactàni?" El que significa: "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?". En sentir això, alguns dels presents van dir: «Aquí, truca a Elies!». Un va córrer a remullar una esponja amb vinagre, la va fixar en una canya i li va donar de beure, dient: "Espera, a veure si ve Elijah a baixar-lo". Però Jesús, fent un crit fort, va caducar.

Senyor, què et puc dir en aquesta nit santa? Hi ha alguna paraula que pugui sortir de la meva boca, algun pensament, alguna frase? Vas morir per mi, ho vas donar tot pels meus pecats; no només et vas convertir en home per a mi, sinó que també vas patir la mort més atroç per a mi. Hi ha alguna resposta? M’agradaria poder trobar una resposta adequada, però en contemplar la vostra santa passió i mort només puc confessar humilment que la immensitat del vostre amor diví fa que qualsevol resposta sigui totalment inadequada. Deixa’m posar-me davant teu i mirar-te.
El cos està trencat, el cap està ferit, les mans i els peus es trenquen amb les ungles, el costat està foradat. Ara el teu cos descansa als braços de la teva mare. Ara tot està fet. S'ha acabat. Esta fet. Es compleix. Senyor, generós i misericordiós Senyor, t’adoro, t’elogio, t’agraeixo. Heu fet que totes les coses siguin noves mitjançant la vostra passió i la vostra mort. La vostra creu es va plantar en aquest món com un nou signe d’esperança. Deixa’m viure sempre sota la teva creu, Senyor, i proclamar l’esperança de la teva creu sense parar.